divendres, 28 de desembre de 2012

26. OMNISCIENT: QUINA PUTADA!

T'he sorprès, empedreït tafaner, quan acabaves d'aguaitar al fondal d'una vida. Quina cara d'esglai t'ha quedat just de descobrir la història personal d'aquest  bon company de solitud, amb el qual has compartit un viatge al seu passat. M'encantes, quan per eixugar les llàgrimes de la teva tendral blederia, desplegues el mocador de les filosofades. Tanmateix comparteix la teva sentència: "Només pots sentir-te feliç quan te tanques dins la innocència o dins la ignorància".

En el moment de descobrir el rerefons de les persones i dels esdeveniments tan sols pots  alliberar-te de la follia pel camí de la ràbia o de la pena. Saber, conèixer, entendre, comprendre... tots aquests rius desemboquen al mar de la indignació o de la compassió. Davant la veritat crua i nua o mates o beses.

Però jo, el teu , t'he escollit  de confident per parlar de les meves tragèdies. Si tu només de trencar un petitíssim misteri t'has sentit  impotent, imagina't com m'he  de trobar jo que ho sé tot de tots, que conec les arrels de cada reacció i les raons de cada revolada. Haver de ser necessàriament, per  raons d'essència, omniscient, quina putada! Com si els ulls fossin un aparell de raigs X.

Si pogués estar al teu lloc voldria ser un ximplet, feliç, bona persona, que creu en Déu.

1 comentari:

  1. Aquest crit, per humà i desesperançat, em resulta molt proper. Els murs de la ràbia i de la pena ens reclouen a la presó, esquifida, de la indignació i la compassió. Però, i si podem fugir? I si quasi, sense adonar-nos, executam petites razzies a la realitat i feim? I si quan feim se'ns redueix la condemna? Quina sort que no som omniscient!

    ResponElimina