dissabte, 8 de desembre de 2012

6. EL NOSTRE TESTAMENT



Pacient hagiòqraf, les meves revelacions són tan transcendents que la teva  
església els ha atorgat el títol lúgubre, gairebé macabre, de testament. L'Antic Testament, que compartiu amb els jueus, i el Nou, que conjunyeix tots els qui us anomenau cristians. Parl de les revelacions definides com a oficials, canòniques.La Bíblia. És tan sagrat el meu Testament escrit que els seguidors de les tres religions monoteistes en deis de cada mot: Paraula de Déu. He matisat això d’escrit per distingir les sagrades escriptures dels altres testaments que he plasmat tant a la natura com a la història.
Els testaments exemplars s'allunyen molt de la definició prosaica dels diccionaris -allò de la disposició dels béns després de mort- per palesar els pensaments inamovibles i les darreres voluntats dels testadors.
Com déu del bon gust que som, exhibesc com una qualitat suprema la peresa. No debades m'inventàreu els mandrosos per carregar-me les vostres obligacions.
Fa anys, ben mirat segles -la genètica i la cultura formen part essencial de les meves manifestacions- que t'inspir el teu testament. Tu I'has anat gravant en els llibres, en els articles, en els sermons, en els mítings, a les converses, a les ocurrències... La feina, doncs, ara és tota teva. Extreu de la teva producció literària la nostra deixa.
      Jo et faré de torsimany.

2 comentaris:

  1. Després de 40 anys, el bisbe Casaldàliga ha abandonat momentàniament Sao Felix d'Araguaya per amenaces de mort. Pere Casaldàliga diu que no n'hi ha prou amb ser creient; s'ha de ser creïble. Què en pensau?

    ResponElimina