dissabte, 4 de maig de 2013

149. ETERNITAT ORGÀSMICA


A la cresta de l'orgasme, amb veu mig nuada pel panteix, has exclamat: "Déu meu! Déu meu!".
No existeix en el món millor moment per invocar-me. El teu sospir guardava  sabor d'agraïment, de plenitud, de gràcia. Estrenaves l'èxtasi. Cada culminació de l'eretisme és talment com si fos la primera vegada. Perdona'm, fidel amanuense meu, la recerca de mots freds per referir-me a l'orgasme. La meva tàctica obeeix a l'imperatiu de no voler trencar la més digna i divina coronació del plaer de l'home amb termes vulgars.
No he acudit a la teva crida perquè ja hi era. Jo som l'orgasme.
Benaurats els animalons humans que justifiquen llur existència només per l'espipellada furtiva a la meva naturalesa. La meva essència és plaer. Maleïts per a sempre els monstres que escupen el gargall de les seves impotències a la sagrada copa de la fruïció suprema de la bestiola humana. L'existència de l'infern es justificaria per sepultar-hi els castradors de l'home.
A cada orgasme no deixis d'invocar-me. Així, quan el cor et falli, el teu amant podrà testificar davant els jutges, que són tots els tafaners quan ocorre una mort sobtada, que morires com un sant amb el meu nom als llavis.
Don com a paraula meva la teva sentència: "Si l'orgasme duràs una hora us explicaria com és l'eternitat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada