dimarts, 7 de maig de 2013

152. PREGÀRIA A SANT ROGER CASEMENT


Déu meu, ajuda’m a pregar. Portem de la mà fins a l'escambell de l'enlairat cavaller irlandès, canonitzat pels lectors del darrer llibre del fatu renegat de la seva nissaga andina. Un cop més t'has servit de la burra de Balaam  per mostrar la veritat històrica.
Déu maternal, tu que aconseguires fer-te un niu dins la tendresa de l'infant irlandès, orfe de pare, mare i pàtria, guia les meves paraules.
Sant Roger Casement, enfortiu la meva debilitat amb el vostre coratge. Concediu-me caparrudesa per denunciar les injustícies dels explotadors, tot encarnant-me dins la pell dels destrossats. Valentia per proclamar el nom i llinatges dels assassins. Audàcia per seguir somniant amb la utopia d'un poble català lliure i unit.
Honorable sir, jo també m'he vilipendiat, íntimament i pública, per mor del meu mode singular d'estimar. Al tombant de la vida m'he reconciliat amb la meva aimada concupiscència. El tipus d'home que em reviscola, encara, les meves somortes potències és el mateix que us enrampava les agonies del Congo. Concediu-me la gràcia d'un negre fort, esvelt i ben dotat.
El vostre encisat hagiògraf -tan mascle, ell!- acceptaria de bon gust  la mateixa paga.
I a l'hora de la mort, en lloc d'un beatífic capellà catòlic, feis que em consoli  el jove ajudant del botxí. Amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada