diumenge, 12 de maig de 2013

157. EL CANONGE OFEGAT A LA PLATJA NUDISTA


Sovint et reganyes, injustament, caparrut masoquista meu, pel teu extremós bon tracte i la teva exagerada generositat envers els qui acompanyen les teves masturbatòries contemplacions. Perquè altra cosa no saps fer més que mirar, respectar, descarregar-te, pagar i afegir-hi propina. Ets un mans foradades. Els teus estigmes ragen diners.
Quan t'encalmes al meu llac reconeixes que les teves tares t'han salvat. T'has ficat al cau dels llops i mai no n'has sortit nafrat. El teu lema de procedir sempre amb delicadesa i generositat mai no t'ha fallat o, almenys, t'ha donat temps per descobrir els psicòpates i allunyar-te'n. També és veritat que mai no has trescat  tot sol. Sempre t'he acompanyat. He estat el teu millor alcavot.
Davant la desgràcia del canonge ofegat a la platja nudista em dónes gràcies de ser el betzol que ets. La seva grolleria de badoc desvergonyit l'ha condemnat a eixa mort ignominiosa. Dins l'ambient passava per un repugnant aprofitat. Al món de la nostra nit qui no paga, ho paga. Per salvaguardar l'honor de l'església el nostre bisbe ha ordenat, des de l'armari del seu palau, que arxivin el cas.
Javhé no va poder salvar-lo perquè el liturgista el deixava tancat  a la Seu embalbat d’encens, mentre ofegava el seu déu a la platja de la hipocresia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada