dilluns, 27 de maig de 2013

171. COM LA SAL

El teu Mestre era un bon poeta. Dominava perfectament el maneig de les figures .
literàries. L'analogia de la sal és un de tants exemples: "Heu de ser la sal de la terra".
M'agrada, atrevit predicaire, la teva exegesi pràctica.
Avui toca redacció. Jo callaré, per tant. Quan acabis, presentem l'escrit i t'hi estamparé el meu vistiplau.
"La primera passa de la bona sal és que es mescli amb els aliments. A l'església, gràcies a Déu, no li manca la sal, però el gran problema és que la guarda dins el salers. No la barreja amb els cuinats. Els salers són els convents, les congregacions, les parròquies, els grups... Mentrestant, els doctors de la llei denuncien que al món li falta sabor.
La segona condició rau en què la sal, mesclada dins les casolanes olles, no ha de fer grumolls. Res repugna més que trobar un terrós de sal dins el plat. La sal s'ha de fondre. Ha de desaparèixer. Només ha de restar el gust. Un gust bàsic, però discret. El menjar massa salat és pitjor que el fat. EIs cristians han de donar un sabor especial, inconfusible. Gust d'Evangeli".
Imagina't, escapoló de profeta, un calderó on fondre el Vaticà. Només es pot
aconsegui
r amb brou de món i foc d'infern, atiat pels fundadors dels salers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada