diumenge, 5 de maig de 2013

150. TRINITAT GAI



Avui, estimat hagiògraf, toca dictat. Has de copiar les meves paraules al peu de la lletra. Hom pot arriscar una ungla per a una afirmació, però mai no ha de perdre el torcebraç per una manca de precisió.
Els misògins redactors dels misteris de la religió catòlica formularen uns dels seus principals dogmes, com és la trinitat, en termes homosexuals. Tot per no  permetre ni una analogia amb la dona.
Si Déu són tres persones en una sola naturalesa, la forma més entenedora i referencial hauria estat que el Déu únic -si fossin dos es matarien- forma una família:  pare, fill i mare. Però no. Va el masclista de torn i planta tres principis masculins: pare, fill i esperit sant, que s'engendren i estimen des de l'eternitat.
No val sortir pel camí del mig puntualitzant que la tercera persona de la   Trinitat respon a un principi femení, donat que és coloma. En aquest punt entraríem en contradicció amb una altre dogma catòlic tant important o més que el trinitari. En la concepció del Verb a les entranyes virginals de Maria santíssima la coloma actua de principi masculí. Fecunda.
Tot per demostrar-te que estic al costat del col·lectiu marginal dels LGTB i prometre solemnement que si un dia arriba uns dels meus al Vaticà, treure tot déu dels armaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada