dimecres, 22 de maig de 2013

167. EL MAL INVENT DE LA PARELLA

Has apel·lat a l'ocurrència ràpida per sortir airós del pas.
La comunicació no era notícia ja que es repeteix en gairebé un setanta per cent dels casos. La simpàtica joveneta t'ha etzibat amb força ironia: "Vós casareu la meva  cosina, però se separà al cap de poc temps".
La genètica paterna ha ordit prompte la resposta. "Només les aferrava amb saliva dejuna".
L'anècdota ens ha traginat a les plàtiques de les noces del contraban de sagraments quan predicàvem que la parella està per estrenar.
Avui -proclamàvem- posam la llavor d'una nova família. La família et folla, però no et falla. Una mare, un pare, uns germans, per a bé i per a mal sempre hi són. Avui engrandim la tribu. La tribu és el gran invent  al qual hem de retornar.  Hi caben tots els nostres: els parents, els amics, els camarades, els companys, àdhuc els veïns. La tribu és un magma elàstic que s'estira i s'estreny segons les necessitats i circumstàncies.
Però avui, estimats colomins enamorats, somniam  amb una utopia com és la parella. Està per estrenar. Us propòs que intenteu la gran eixida.
El camí que porta a eix cim per conquerir és diu respecte absolut, on cadascú pugui ser ell mateix, i tendresa a balquena, on un bes dissolgui els entrellats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada