dilluns, 13 de maig de 2013

158. EL QUE FREUD CALLÀ



Un procés  de nissagues, cultures i savieses culminà el coronament d'un geni: Sigmund Freud. Aquest agosarat psiquiatre aguaità a l'abisme del subconscient, tot inventant l'escala per arribar-hi, com és la psicoanàlisi. Cal considerar-lo el pare de l'home modern. Jo, l'esbandidor de misteris, vaig guiar les seves passes, àdhuc quan s'arriscava pels viaranys morbosos del sexe omnipresent.  En correspondència, ell em guarí el meu complex de culpa. Sé que no he creat els monstres ni els sants. Som innocent. El secret de les conductes de la fera humana es troba al pou de la seva personalitat.
Per  lliurar als profans les seves troballes acudí a l'aplicació dels mites grecs. Amb el complex d'Èdip i d'Electra aclarí les atraccions verticals dels fills cap als seus progenitors.
Pel fet de ser jueu no volgué entrar a la dissecció dels mites de la Bíblia. Quina llàstima! Un israelita salva la pell abans que les conviccions  Eixos apòlegs sagrats il·luminen les relacions horitzontals dels llops comunitaris. Ara, els Caïms de torn maten els seus germans Abels per puta enveja. Avui, els Jacobs segueixen despullant els seus germans bessons de llur herència. En aquests temps de deserts, el poble només adora els vedells d'or.
Preguem Freud, malgrat no sigui màrtir dels nazis, que un savi ateu escodrinyi tot el que ell callà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada