divendres, 24 de maig de 2013

169. ELS TRES GRAUS D'AMOR

En la celebració de les darreres noces t'has afartat de repetir el mateix sermó. De tots els que has lligat al llarg del temps de servei lliure de sagraments, aquest dels tres graus d'amor és un dels més assenyats. La teva veu creava un silenci  enrampadís dins el trull absent dels convidats.
"Alç el primer la copa per brindar per la vostra felicitat. Voldria que la tendresa que avui us jurau assoleixi la seva perfecció, tot aconseguint el que  consider els tres graus d'amor.
Primer grau, és estimar. Sense amor, l'home és mort. Tots, fins i tot jo, vivim des d'aquest primer esglaó. Estimam.
El segon és deixar-se estimar. Direu "aquest capellanet està tronat", el segon   punt és més fàcil que el primer. Ben el contrari.  Deixar-se estimar vol dir acceptar el mode d'estimar de l'altre. Just aquí rau el secret de la parella. Tots -més que ningú els enamorats- voldríem ser estimats a la nostra manera. Vet ací la perfecta declaració d'amor: "Estima'm com vulguis".
El tercer grau d'amor -el cel, la perfecció, la felicitat completa-  és poder creure que t'estimen. Mentre duri aquesta fe, res ni ningú pot trencar la nostra benaurança.
Aquests tres graus, foll enamorat, valen per a les nostres noces. Jura-m'ho. "Déu meu, no entenc res, però crec que m'estimes".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada