dimecres, 15 de maig de 2013

160. PROSTITUCIÓ

Diminuta esberla d'àtom, para bé l'oïda a la meva confidència. Et jur, en nom de tots els déus, que per molt que es repeteixi a un racó de qualsevol galàxia el
fenomen de l’evolució fins arribar a una forma de vida anomenada intel·ligent, mai
més no es repetirà l'aparició d'un ésser tan egoista, hipòcrita i incoherent com
I’home. La terra haurà servit d'escarment
.
De l’evidència d'aquesta afirmació els humans en donen cada dia més clamoroses proves.
El darrer estirabot és l'anunci fet pel govern francès sobre la prohibició de la
prostitució, fins al punt de castigar amb multes, àdhuc amb presó, qui compri un
desfogament del cos.
L'home no tant sols atén les seves necessitats corporals, sinó que atorga a dita atenció un grau tan elevat de mirament que la converteix en una obra d'art. Així, per defecar, arma la millor cambra del seu habitacle i fa de I'alimentació un tractat de refinament. Mentrestant, relega el delit més essencial i plaent, com és el sexe, a les tàvegues de l'ocultisme.
Els poders castradors estigmatitzen el comerç sexual amb la maleïda gramalleta de la prostitució.
Els hipòcrites clamen per la justa retribució de qualsevol ofici, mentre condemnen la professió més antiga i digna del món. Només la legalització de la llotja del sexe pot frenar l'abús i l'explotació dels cossos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada