dijous, 30 de maig de 2013

174. LAVATORI DE PEUS

El contamots ens tallà la comunicació en el moment més dolç de la conversa. Tanmateix,  vaig seguir divertint-me aplicant el teu lema. Vaig dedicar el primer honor al sagrament de la rentada de peus. Les dames litúrgiques -totes fines, elles-  li diuen lavatori. El gest del mestre restava ben patent. El senyor rentà els peus als seus súbdits. El primer ha de ser el darrer. I al revés. Aquesta seria una de les actituds bàsiques de l'home nou.
Llavors vaig seguir papallonejant per tots els terrenys. T'evit les premisses i pas directe a les conclusions.
Els pares aprendran a ser bons pares -l'ofici més difícil de la terra-  quan escoltin els seus fills. Els mestres esdevindran bons educadors quan aprenguin dels alumnes. Els tècnics de les ferides humanes, tals com psicòlegs, treballadors socials, metges, monitors i altres plenipotenciaris, guariran les nafres dels desgraciats quan es fiquin dins la pell dels miserables. Els tribunals començaran a  repartir justícia quan els jutges es deixin interpel·lar pels condemnats.  Així, en els casos dels psicòpates, restituirien la pena de mort.
Fins i tot el teu lema resulta operatiu quan, en un atac de fantasia, s'aplica al rics: miserables rics!
L'ésser més desemparat som jo, el teu Déu. Sense tu no puc fer res. La meva honra està en les teves mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada