dimarts, 5 de febrer de 2013

65. LA TEVA VIDA PERDURABLE


Escolta. Calla. I creu. Per qualque cosa ets el meu súbdit.
Has verbalitzat de forma implacable la meva divina inspiració quan has sentenciat: "Un home intel·ligent no espera morir per retirar-se".
Completa el pensament amb la meva revelació. El recés de l'home prudent tan sols cobra sentit quan omple els seus silencis amb dues tasques. Una, divertir-se contemplant el món des de la pau d'una entremaliada ironia.  L'ofici dels vells és somriure. L'altra, assegurant la seva vida perdurable.
Només rebràs els homenatges que tu mateix empenyis. Si vols quedar com un sant en el teu enterrament, deixa escrita l'oració fúnebre. Deixa't anar d'històries. Escriu tu mateix la teva biografia.
L'herència més definitòria  dels nostres besavis, els simis, és l'avés  de l'autosatisfacció. La drecera més segura per arribar a qualsevol orgasme, des del sexe fins a la vanaglòria, passant per l'autoestima, és la masturbació. Des del teu retir del món, assegura't l'eternitat.
Cal trobar una disfressa d'elegància. Al final, el que compta és el paper d'embolcallar. Ningú no es molesta a obrir les closques ben pentinades.
Em sembla genial el teu invent de la fundació Jaume Santandreu i Sureda. Gasta't la barra, ment. I dissimula. Però deixa com herència per als teus invàlids fillons esgarrats -marginats i llibres-  l'assegurança d'una vida perdurable en aquesta vall de llàgrimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada