dijous, 7 de febrer de 2013

67. PENJAT D'UN NOM


La teva supervivència, exactament com la meva, més enllà de la mort, depèn d'un nom. La teva eternitat es reduirà a un nom.
En el desè aniversari de l'atemptat a les Torres Bessones hem contemplat una referència d'aquesta afirmació. Familiars i amics repassaven a la pedra commemorativa i amb els llavis amorosits dels dits, la gravació del nom dels seus éssers desapareguts.
Si vols assegurar-te la vida perdurable, efímer eguí de poltre, t'has de guanyar la perseverança del teu nom a cops de ser tu mateix. Amb ganes.
Exageradament.
Concedeix matrícula d'honor a la teva tesi que has explicat, en sermons i discursos, fent referència a la teva cursa definitiva.
Com a poeta, arribaràs dels darrers. Milers et passaran davant.
Com a cuiner, et classificaran amb els ranxers de caserna.
Com a capellà, tu mateix, per dignitat, t'has esborrat de la llista.
Com a polític, no has guanyat ni guanyaràs mai unes eleccions.
Com a advocat dels pobres, has perdut tots els plets, pagant sempre les costes.
Com a personatge, no passes de ser un patètic aficionat.
Com a gai, tant sols no sembles maricó.
Com amant, et valdria més que t'haguessis estacat en la masturbació.
Però ningú, ni jo mateix que som Déu, et puc arravatar la medalla d'or de ser en Jaume Santandreu i Sureda.

1 comentari: