dilluns, 11 de febrer de 2013

71. RESSUSCITATS GLORIOSOS


No és estrany, honorable orador sagrat, que el final de les teves oracions fúnebres fos sentit i convincent, ja que tu ets el primer a posar-ho en pràctica.
"No basta mantenir vius el nostres éssers estimats. Hem d'obrar  el miracle dels primitius cristians. M'ho explicà el teòleg femater, especialitzat en  l'assignatura del Jesús històric. Els primers seguidors del crucificat es deien els uns als altres: És viu! És viu! Com que en arameu viu i ressuscitat sona igual, acabaren transmetent-se la bona nova exclamant: Ha ressuscitat!
Per mantenir vius els nostres morts basta recordar-los tal com eren. Guardar memòria dels seus pensaments, de les seves curolles, de les seves tendreses, de les seves preferències. Ressuscitar-los és transformar-los. Els primitius cristians veien Jesús gloriós. Ara tenim l'entranyable ocasió de crear-nos una mare ideal, un pare perfecte. No com eren, sinó com somniàvem que fossin. Així, poc a poc, amb el pas del temps, anam convertint els nostres morts en els nostres déus. Parl d'un autèntic procés de mitificació. D'aquesta manera, la seva companyia es torna font d'agombol i energia”.
Fins a l'arribada catastròfica del Papa polonès, l'Església era gran mestra en eix art de la transformació. Per això deixava passar temps abans de canonitzar un sant. Les siluetes es dibuixen perfectes a la distància contra la llum del ponent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada