diumenge, 24 de febrer de 2013

84. SOM GENÈTICA



Fa quinze anys et vaig atorgar un temps de gràcia per a l'escriptura. Ajuntàrem revelació de veritats amb inspiració literària. D'aquella venturosa copulació en nasqué el nostre llibre sagrat "Encís de Minyonia".
M'agradaria recordar junts la tamborada que escrivírem, embadalits al paradís de la nostra infantesa, referent a la genètica.
"Ho vaig llegir al "Diari d'un biòleg" de Rostand, però la seva força de principi infal·lible, estalonada en cada capbussada pel misteri de les persones, ha encapçalat  la curtíssima llista de les meves evidències. La conclusió del savi  escorcollador d'arrels humanes és que tots i cadascú de nosaltres som el resultat d'un ou i d'una història.
A la repartició de les proporcions dels factors determinants per a la personalitat d'un home, Rostand atribueix un 50% a la genètica. Un 40%  a les vivències inconscients de la infantesa -val a dir l'ambient, la tribu i la cultura-  deixant un 10%  per a l'educació, com qui destina una alfàbia de calç  per emblanquinar la façana.
Com canviaria el món si tots els qui ens sentim redemptors ens definíssim humilment com emblanquinadors de façanes humanes. Tal com demostra Mendel, les persones som com un pou, les aigües del qual saünyen de venes molt variades i distants”.
La genètica ha assolit  la força d'un credo. Creim que gairebé tot és inamoviblement hereditari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada