dissabte, 9 de febrer de 2013

69. ACCEPTAM PROPINES PER A LA VIDA ETERNA



Mans foradades del meu cor, tothom que et  coneix  està assabentat de la teva dèria a donar propines. Fa anys sentenciares: “Els mesquins que van contra les propines és perquè mai no han fet de cambrers”.
Record que en una pensió del Marroc t’equivocares de bitllet i donares al  recepcionista una propina més grossa que el salari d’un mes. Al porter només li mancà posar estores al teu pas.
I tot per proclamar fort als quatre vents que jo, el teu déu, i tu, el generós de l’hòstia, acceptam propines de molt bon grat per al més enllà.
Sabem, amb resignada acceptació, que el nostre salari és la vida en aquest món i que tota la resta són fal·làcies. Però per si de cas -el gran Déu ho faci!– hi hagués quelcom després de la mort, estarem molt, però que molt contents de fruir-ho.
D’antuvi allargam les mans i inclinam el cap amb els més profunds dels agraïments.
Gràcies a qui pertoqui per la propina eterna, per insignificant que pugui semblar.
Ens conformam a formar part de l’energia còsmica i que la nostra turmentada i turmentadora consciència s’incorpori al magma de la gran consciència universal.
Qui no es conforma amb la més esquifida esperança és perquè no ha tastat  l’evidència de l'absoluta finitud.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada