dimecres, 13 de febrer de 2013

73. FINIR AMB DIGNITAT


Acabaves de repetir als atents visitants el lema de Can Gazà: "Aconseguir que els marginats recobrin la dignitat malgrat sigui uns mesos abans de morir".  Hem restat sols baix la pèrgola del jardí. Llavors t'he llegit la pregunta a la lluïssor dels ulls:
- Jo i tu, déu meu, finirem els nostres dies amb dignitat?
Altra cosa no puc profetitzar-te, cagadubtes del copó, però aquesta de la dignitat final la tenim assegurada.
Morirem com estam vivint aquests darrers anys de la nostra apassionada resistència: essent nosaltres mateixos. Ni en la terra ni en cap lloc de l'univers hi ha més gran honor i glòria que ser plenament un mateix.
Jo, el teu déu, m'he despullat de totes les hopalandes. Ara "som el qui som". El teu déu, la teva criatura. Un lar. Un ídol casolà. Íntim. Finiré escalfant-me a la foganya del teu darrer batec.
Tu tornes ser la bestiola deixondida i calenta que fores d'infant. El bosses tristes feliç que adora agraït la immensa sort de mostrar-se despullat, provocatiu, impúdic a la balconada de la imbecil·litat.
El mag de la dialèctica, que se juga l'alenada al torcebraç de l'ocurrència. El bruix de la paraula des de la qual guanya el respecte i l'autoritat.
Esclau alliberat, moriràs del goig de saber-te lliure.
Finaràs en el darrer orgasme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada