divendres, 15 de febrer del 2013

75. GELOSIA DE LA LLIBERTAT


Les males llengües bíbliques s'entesten a presentar-me com un "Déu gelós". No pots imaginar-te fins a quins extrems exterminadors arriba la meva gelosia.
Estic follament gelós d'una deessa engalipadora que porta els homes i els pobles de capoll. Gaudeix d'una aurèola millor que la meva. Ha ocasionat més màrtirs ella sola que tots els altres déus plegats. I tu no protestis perquè ets el primer que estàs enamorat d'ella. Per ella has sacrificat totes les possibilitats de fer carrera. L'adores. Mai no la baixaràs del seu pedestal. És intocable. El seu nom és llibertat.
La llibertat és el fantasma més enxampador que mai hagi inventar l'home. És un engany més fort que jo mateix, que som déu. És una fal·làcia indestructible. Dubtar de déu, parlar malament d'ell, fins i tot negar-lo, comporta una actitud cada cop més honrosa. Al santuari de la deessa llibertat només hi pots entrar de genolls amb un encenser a la mà.
Tu ets lliure? Lliure de què, pobre il·lús? Jo tampoc no som lliure. Menys que tu. En aquest capítol som més desgraciat que el més infeliç dels éssers humans. No puc pecar. No em puc equivocar. No puc suïcidar-me. La meva honra està en les vostres mans. Ara i tot he de callar perquè em talles el torn de paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada