dilluns, 25 de febrer del 2013

85. LES MEVES PROPORCIONS


Déu meu, voldria mesurar les proporcions de Rostand dins la nostra personalitat.
Gràcies per suportar-me I'atac de narcisisme.
Com proclam a “Encís de Minyonia”, en aquella escalfadissa còpula de
I'encomanada autumnal, em tocà la loteria genètica. He heretat, malgrat mai no
hagi aconseguit ser com ells, la millor part del Santandreu i del Sureda. El primer
sumand, el 50% dels meus dos pams d'home, m'ha atorgat una personalitat
massissa. Una nissaga de centaure.
La peça del 40% de "I'ambient, la tribu i la cultura", que teixiren les entreteles del meu tarannà, m'ha creat la majoria dels problemes que m'han turmentat
l'existència. Tot i això, cap al tard de ma vida, l’acceptació gojosa i orgullosa de mi
mateix ha pintat al ponent una encesa gloriosa de núvols singulars i
intransferibles. Fugint, misogin com som, de "I'omnipresent femení de terra i
mare que me marca de sempre i per a sempre", he anat a parar al paradís de la
tendresa mascle.
On m'ha retornat la sort és en el 10% de la formació. Per pagès i per capellà
m'esclataren totes les deus de la llengua, com testifica Jaume Vidal Alcover al
pròleg de "Nissaga de sen". L’herència de terra m'ha fet home de paraula, mentre que I’ofici de catequista m'ha convertit en el déu que enrampa amb la dialèctica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada