dimarts, 19 de febrer de 2013

79. EL MÀRTIR CHE GUEVARA


En la nostra darrera trobada, esquiterell escrivà meu, restares decebut perquè entre els models no vaig proposar el Che com un exemple. Després de l'encontre et dedicares a retreure'm els defectes dels meus ídols. Les teves acusacions són enginyoses.
No entens com Jesús pot presentar-me com a Pare per després fer-me responsable de la monstruositat de l'infern. A Francesc d'Assís l'acuses de covard per deixar que institucionalitzassin el seu Evangeli sense glosa. A Gandhi no li pots perdonar que no deixàs que la constitució de la llibertat suprimís les castes. Et costa incorporar Mandela a la llista de les referències donat que la seva figura arrossega la foscor dels crims de la seva esposa.
Et deix entronitzar el Che al retaule dels profetes si expliques el motiu cabdal de la teva admiració.
L'heroisme del revolucionari més estimat del segle XX radica en el fet de no deixar-se aglapir mai pel poder. Per això, la joventut, encara, el porta d'icona a les seves camisetes. Quan s'hagués pogut convertir en un Fidel Castro, abandonà la poltrona per continuar l'alliberació del poble bolivià. Traït pels seus, es deixà matar per no abandonar un camarada ferit. De mort, el seu rostre semblava un Crist de Rembrandt. I el seu "Diari de Campanya", sona a  Evangeli. L'Evangeli segons un de tants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada