diumenge, 17 de febrer del 2013

77. LA DEBILITAT DELS FORTS


Cada volta que te toc el tema del Galileu et faig patir. Te n'has adonat que, tip de tants segles d'obscurantisme religiós, m'escor cap a la ciència. Per una banda, l'evolucionisme ha demostrat que les espècies avancen per l'eliminació dels dèbils i el triomf dels forts. Per l'altra part, Jesús predicà i practicà la salvació de la humanitat des dels pobres, els desvalguts, els menyspreats. La seva proclama són les Benaurances. Sé que t'angoixa trobar-te entre l'espasa de la ciència i la paret de l'Evangeli. Renan, amb el seu "Anticrist" t'esmicolà.
La teva saviesa empírica et confirma que els farts només serveixen  per fer rots. Ningú no anhelaria l'aigua sense la set.
Et confii un descobriment que uneix Jesús i Darwin. Medita'l. L'espècie avança pels forts, però els forts es mouen per una necessitat. El cavall tenia ungles, però la urgència de córrer més veloç, perquè les feres l'empaitaven, anà ajuntant les peülles fins a encerclar una pota. Així, l'art és el cant d'una privació. I la fam encén les revolucions. El món avança des del forts, però els forts es remenen des de les seves debilitats. L'invent perfecte per arrapinyar la utopia de Jesús és empeltar els forts de dèbils i els dèbils de forts. Els pobres no poden caminar sense el coratge d'un profeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada