dijous, 4 d’abril de 2013

121. TOTS ELS JAUMES EN PAU


     
Una imatge val per mil paraules. Un aforisme resol una tesi. Un gest fa creïbles les promeses. Una anècdota aclareix una història.
Per estalviar un dia d’hotel, vagaves per Barcelona quan se t’ocorregué que una església era el millor lloc per fer-hi una becaina. No esperaves que hi hagués exposició del Santíssim. Una custòdia presidia el sagrat silenci des de l’altar major. Uns pocs devots, esparsos per la bancalada, escenificaven l’adoració. De cop, l’aroma d’encens t’embaumà la memòria, traginant-te als intensos anys de misticisme. Aquells anys de cursets de cristiandat, d’hores de sagrari, de fe absoluta en la presència física de Jesús a l’Eucaristia, de rosaris braços en creu, de mortificacions i silicis.
Una pau profunda envaí el teu ànim. En actitud humil, destesa, gairebé irònica, acceptares tota la teva història sense maleir cap tram del llarg procés.  Fins i tot engospares, amb calfreds a la pell de la innocència, la possibilitat que jo, el teu Déu, desaparegui de les teves entranyes talment com s’esfumà Jesús de l’hòstia consagrada. Aleshores, la teva peripècia d’arbre de plaça condemnat a aixoplugar els miserables, continuaria intacta.
El teu instint de conillet de camp endevina totes les llodrigueres.
T’has salvat perquè només fas les coses mentre hi creus.
Ha arribat l’hora de fruir en pau de tots els Jaumes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada