dilluns, 29 d’abril de 2013

144. GUST DE COC

El gust és el sentit corporal que ens ha donat més joc. Positiu i negatiu.  A més d'una convivència intensa, hem mantingut amb el paladar una dialèctica apassionada, entre l'amor i l'odi.
Ben al contrari del sexe, el menjar ha estat el plaer més canonitzat per la casta sacerdotal. El panxacontent constitueix l'estampa més representativa del capellà. En aquest punt hem constituït un digníssim exemplar de la nissaga sacerdotal. Els nostres cent deu quilos afavorits no ens han caigut de l'aire del cel. Allò de "la gelera és el nostre psicòleg" té part de veritat. L'ànsia ens despert la voracitat.
Però la pau no ens la paga. Ben el contrari: el nostre apetit sempre es troba a l'aguait de descobrir nous menjars. Viatjant per mig món hem tastat les manduques més estrafolàries.
Els sàdics directors espirituals, per mortificar aquesta santa font de delectança, ens feren cometre autèntiques barbaritats. Ja els hem venjat, però.
Els temps de les lluites aferrissades a favor dels marginats ens vàrem sotmetre gustosament a les preceptives vagues de fam.
Ara que la llei permet tot tipus de matrimoni, hem fet públic el nostre indissoluble vincle concubinari amb el gust. Definitivament, el nostre ofici, el nostre entreteniment, el nostre ideal és fer de cuiners. El nostre títol suprem és "Coc de Can Gazà".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada