dimecres, 10 d’abril de 2013

127. EMPATIA

Malaurat somiatruites, no hi ha manera de fer-te rendir davant les evidències respecte de la convivència. La realitat demostra clamorosament que I'home és un lIop per a I'home. Que la història de la humanitat es conta per les seves guerres. Que la majoria d'invents són per matar. Que quan el primer món precisa mà d'obra barata, els negres són l'hòstia, passant a ser la pesta bubònica tan prompte com no es necessiten.
Esgotant la teva benvolença, defineixes la convivència com un equilibri de necessitats cobertes.
Ara, el filantrops heu inventat un talismà. Aquest terme miraculós es diu empatia. Perquè no atribueixis la definició a la meva mala bava, te la dictaré literalment de la enciclopèdia: "Empatia és un mode de coneixement de I'altre que es basa en la capacitat de posar-se al seu lIoc”.
Desenganya't, cap individu de la teva espècie no és capaç de fer aquesta encarnació. Fent un esforç titànic, qualque sant aconsegueix ficar l’altre dins la seva pell, tornant-se foll ell i ofegant I'altre. Ningú no té el coratge de matar amb I'assassí, de robar amb el lladre, de violar amb el pederastre, d'ofegar el pobre amb el capitalista.
Jo practic I'empatia amb tots, però ha de néixer, encara, qui s'atreveixi a posar-se dins la meva pell. L’encarnat es cagà en mi a la creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada