dimarts, 23 d’abril de 2013

138. CONTINUACIÓ DEL PREFACI PER ALS ÒRGANS



Els prefacis culminen amb el càntic del sant, sant. Els nostres òrgans són santíssims. Gràcies, homenot meu, per prestar-me'ls. Jo visc, com tu, en ells, amb ells i per ells.
Continuem el prefaci de la nostra gratitud.
Gràcies ronyons per exercir l'emprenyatívol ofici de corrector. Sense els vostres avisos i frenades, el nostre cossarro ja hauria rebentat. Heu de reconèixer  que els vostres mètodes d’incrustar pedres a la canonada per aturar el motor són un xic bàrbars. A la darrera desembussada quirúrgica guaitàrem a l'abisme. Gràcies perquè les vostres comminacions són ara suaus i pertinents.
Si hagués de proclamar la meva gratitud als qui fan possible la vida d'una ciutat, començaria pels agents més indispensables com són els fematers. Per això, proclamam les més entendridores gràcies pel nostre clavegueram. Gràcies, anus nostre, per mantenir-nos nets sense més molèsties que uns pocs restrenyiments i altres tantes diarrees. Gràcies, cul estimat, per alliberar-nos de morenes i de pressures coitals que infal·liblement els homòfobs atribueixen als gais. En correspondència, erigim un monument al sant bidet.
Els mascles no presumeixen de pits. Al contrari, se n'avergonyeixen quan es  tornen mamelles de femella. Nosaltres, tu i jo, mamífers divins, professam un agraïment secret a la nostra sina. Gràcies, sensibilíssims mugrons per ser la clau de les nostres enrampadisses erotitzacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada