dilluns, 15 d’abril de 2013

131. RESPOSTA A L’OREMUS DE L'ODI

Ben amat bereiol de pica, vaig escoltar, distret i divertit, la teva pregària de l'odi. Fidel a la meva essència de déu, no faig comptes fer-ne ni puta cas. No puc ni vull venjar-me dels desgraciats que et paguen els favors amb odi. Massa bé sé que si tu poguessis els hauries fulminat. Ets incapaç d'odiar, però la vindicta t'abrasa les entranyes. Si posseïssis un llamp criat, com desitjava amb humor el tros de pa   del nostre pare, tots els teus odiants romandrien xapats i cremats.
Tot i la incapacitat de realitzar, directament i immediata, els teus anhels de venjança contra els qui t'odien, et recoman que et refugiïs en el consell xinès que recomana esperar d'assegut que el cadàver dels teus enemics passi per davant el portal de la teva barraca.
Aprofit eixa destesa resposta per fer-te avinent que tu tens la culpa que uns certs individus converteixin les seves impotències i enveges en odi contra tu i tot el que sigui teu. El teu afany de notorietat i els teus complexos masoquistes et porten a involucrar-te de forma desmesurada amb els folls desgraciats que et besen els peus. T'arriben els esquitxos de merda perquè voles massa baix, massa a prop dels femers.
Carrega la teva sentència: estàs condemnat a no conèixer la indiferència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada