divendres, 12 d’abril de 2013

129. ESCORXAT A LA TARDA

Presumeixes, nudista ingenu, d'anar ben despullat pel món.  Pregones: "No tenc res a perdre. Els qui compartim aquesta condició formam una legió. Tampoc no guard res amagat. En aquest estadi de la nuesa absoluta ens hi trobam només una petita guarda de folls".
Amb aquestes solfes enganyes els tapats. A mi, però, el banyarriquer de la teva sinceritat, no m'encatives. Jo t'escorx cada tarda, recorda-ho. Sé el que congries, talment ronya, entre pell i cuiro.
No pateixes d'enveja, no. Però en el teixit del teu ordit més pregon guardes un anhel secret de ser triomfador. Al teatre de la vida t'ha tocat el paper d'antagonista, però el teu jo contradictori deleja ser l'heroi de totes les comèdies. Confessar-se pecador enalteix; concretar els pecats humilia. Facem junts l'examen de consciència.
Rebutges el Projecte Home perquè t'agradaria ser-ne el protagonista, tot fent reverències davant la reina. Blasmes la jerarquia catòlica, però besaries el cul al Papa perquè et fes bisbe. Per ser candidat al premi Nobel de literatura vestiries la camisa de falangista d'en Cela. Per muntar la multinacional de Vicenç Ferrer tranquil·litzaries la consciència dels lladres capitalistes. Per ser venerat com la mare Teresa de Calcuta armaries l'espectacle de l'agonia dels sidosos.  Per ser el meu amic i amat deixes que t’escorxi la fe cada tarda.

1 comentari:

  1. Benvolgut, em poso en contacte amb vostè perquè em seria de molta ajuda poder parlar amb vostè sobre els anys de la transició. Estic immers en la meva tesi doctoral sobre aquells anys i voldria parlar-ne amb vostè, sobretot del tema dels aturats. Si vostè i ve a bé, aquí té el meu correu: pj_garci@yahoo.es
    Moltes gràcies.
    Pere J. Garcia

    ResponElimina