diumenge, 28 d’abril de 2013

143. CÀNCER DE PELL

Compadit eunuc meu, massa bé saps que a la revàlida dels sentits corporals el teu tacte no se salva ni per la mínima. Estàs suspès.
Si en lloc de tornejar-te ta mare t'hagués modelat jo, com un nou Adam, t'hauria tret d'un tronc de figuera.
Sovint els ulls t'espiregen i als caps dels dits hi crema l'ànsia d'una carícia, però la repressió celibetària et fa avortar qualsevol solaç del tacte. Aquesta castració de mare i d'Església t'ha convertit en un leprós. La teva pell refusa una altra pell. El teu repèl va més enllà de la teva misogínia per estendre's a tots els cossos, àdhuc els que t'exasperen la luxúria.
Blai Bonet va comprar la meva compassió clamant: "Jo som els vostre ca que bava".
A voltes he estat a punt de perdonar-te el teu terrible pecat contra el sant tacte quan t’he contemplat com un rateret que lladra versos a la lluna.
M'entendreix la insinuació de l'elefantet d'ivori d’ “El cos de l'estimera": "Tan sols  amb una  -  picardiosa - abrusadora -  lasciva rasquillada - d'aquell déu de  banús - vaig saber per a sempre - que tenen sexe els àngels”.
Per alliberar-te del càncer de pell que t'has guanyat, fica't dins un tren de l’Índia i deixa que els intocables et premin a la llitera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada