dilluns, 22 d’abril de 2013

137. MÉS COSSARRO, ENCARA

Els lletraferits teniu mania als augmentatius i abusau sovint dels diminutius. Aprèn del millor prosista de la nostra llengua, Josep Pla, quan presenta els pròcers de la nostra pàtria amb el títol d’"Homenots". Aquest incís respon a la carussa que feres quan et vaig obligar a escriure cossarro. Tanmateix, nanet meu, est un homenot  amb un cossarro de bota cellera.
Continuem el càntic d'acció de gràcies.
Gràcies genolls per haver tornat inflexibles. Per injectar-nos la certesa que mai de mai ens agenollarem davant ningú; que ens mantindreu drets, com el capellà Poquet, a l'hora d'afusellar-nos.
Gràcies sexe per servar-nos vius, remoguts, engrescats, obsessius, enfollits, al llarg de totes les etapes de la nostra contradictòria peripècia. Tot el bé i el mal de les nostres vides emana de la vostra sagrada concupiscència. Gràcies  per conservar-nos la categoria de bestioles calentes. (Veus com no has escrit bestiotes?). Gràcies per refugiar- vos a la gorga cada cop que els poders han volgut sanar-vos. El vostre déu i el vostre amo volem morir abans de perdre l'enravenada.
Gràcies, panxota nostra, per engolir i pair tones i més tones d'histerismes i ànsies. Per consentir, a voltes a preu de còlic, les golafreries del nostre insaciable paladar. No ens avergonyim de vós, ans us resguardam, panxacontents, com un sagrari, amb conopeus de seda. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada