dijous, 11 d’abril de 2013

128. EL SONET MALEÏT

Admet la teva reclamació, esquitarell poeta de pa amb fonteta, respecte a I'empatia.
Any 1974. Te trobaves immers dins la disbauxa gloriosa dels inicis del moviment marginal. Treballaves de bugader a un hotel de la Platja de Ciutat. Presumies de capellà obrer. Els cans del desig vagaven pels vedats de la nit. Heretge de pensament, paraula i obra, encomanaves a sant Che les teves ínfules de guerriller amb Bandera Roja. T'alliberaves de I'entrada al manicomi tot convertint en poemes els teus provocatius atreviments.
Em plau que en eix testament que escrius sota la meva inspiració hi figuri el sonet de I'empatia.
Es publicà a "Nu”, I'any 1975 i es reproduí el 1992 a “Inventari d'oratges”. Resem-Io  junts. 

Vull sentir tota mena de desig
que la set de matar crida la sang
cap a l'avenc calent d'una altra sang.
Vull sentir el desig de tots els crims. 

Que la fam de robar clogui la nit
dins les presons obscures de les mans.
Vull sentir el desig de tots els mals
que l'instint d'estimar posi en perill
l'ordre de la natura i de la fama.
 
Tan sols així no em semblarà mentida
quan proclami que estim els pederastes,
els lladres, els botxins, els homicides,
perquè tots ells em guanyen en coratge
de convertir en vida els seus possibles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada