Vaig
dedicar aquesta glosa a Sebastià Roig,
històric patró de barca, i a la seva esposa Sebastiana Timoner en la festa
tribal amb motiu de complir seixanta
anys de matrimoni. Una néta, que és la glòria de la família, esdevinguda
venturosament neboda meva, em demanà poder compartir-la amb els amics.
Aprofit l’avinentesa
per dedicar aquest humil càntic a la meva aimada germana-fiola i al seu
encisat espòs, ja que en el dia d’avui acaronen heroicament i estoica, quaranta
anys de fructífer matrimoni.
SEIXANTA ANYS
DE MATRIMONI
Atrevit
predicador,
que no
precisa de trona,
deixau-me
que en nom de tots
us doni
l’enhorabona.
Venerables
patriarques
del clan
Roig i Timoner
rebeu de
vostra nissaga
el perfum
del pebeter.
Pebeters
d’encens i foc
embaumen
tots els paisatges
que
brostant dels nostres cors
us volen
retre homenatge.
Els
pebeters de tendresa
que en
tot temps ens regalau
units a
vostra fermesa
porten
oratjols de mar.
Els
capricis del destí
fongueren
els vostres noms
fent de
tots dos un sol fil
per embagar
vostra sort.
Per això
parl en plural
prenent
esment a tots dos.
Eterns noviis
heu format
el millor
coble del món.
La sort
del roig de Can Roig
fou
entrar al Corralet
i
arriscar-se sense por
a passar
per lloc estret.
Tateix Na
Sebastiana
es retré
a les moixonies
d’aquell
xalest tarambana
que li
brindava set vides.
Així,
Sant Sebastià
us
escollí entre molts
per
deixar-vos fitorats
amb les
fletxes de l’amor.
Seixanta
anys de matrimoni
són una
gesta exemplar.
Són el
millor patrimoni
que mai
ens podeu deixar.
Fa
seixanta anys us llançareu
enamorats
mar endins.
Malgrat
els trists ancoratges
heu salvat
barca i bolic
Heu creat
la tribu extensa
de
fills,néts, renéts i amics.
Gràcies a
la persistència
ens
servau lliures i units.
Amb tot i
això el vostre clan
més que
tribal és modern
obert a
tots els germans
i a tota
la bona gent.
Vosaltres
sou nostra herència,
soca del
nostre futur,
arrelats
a vostra terra
mai no
ens trobarem vençuts.
Vosaltres
sou nostra força,
l’aval
del nostre coratge,
Aferrats
a vostra roca
resistirem
els onatges.
Vosaltres
sou nostre exemple,
sender de
nostres andances.
No
tendrem més llei ni temple
que les
vostres benaurances.
Vosaltres
sou els grans mestres,
els
nostres punts cardinals.
Com guies
savis i destres
ens heu
mostrat el bon pas.
Asseguts
ran de les barques
dels
sentiments i els records
memorarem
vostres manyes
com el
més sagrat tresor.
Tant per
la mar com per terra
heu
exercit de patrons,
curolles,
feines i xarxes
han
servat vostre timó.
Als
seixanta anys de casats
com per
art de bruixeria
ens heu
captat encantats
a
compartir alegries.
Viandes
d’amor i pau
han
farcit la vostra taula
de noces
de diamant.
Estam
sodolls de gaubances.
La mar
esgarrifa rampes
per
celebrar vostres noces.
Per
dir-vos que us estimam
per
damunt totes les coses.
El cos
esgarrifa rampes
tot
pregonant un sol clam:
us
estimam com a pares
com a
padrins i germans.
Us
etimam, bergantells.
Jovenets,
us estimam.
Us
estimam, bona gent.
Enhorabona
i molts d’anys.