dijous, 30 de maig del 2019

“DÉU MEU” UN LLUMÍ ENCÈS AL MIRACLE DE JUNQUERAS

Davant els vint mil vots -20.000! – a Mallorca a favor de Oriol Junqueres es pot parlar orgullosament d’un vertader miracle. Tractant-se d’un sant empresonat més que d’un prodigi es tracta d’un autèntic miracle, val a dir d’un fenomen més enllà de la normalitat.

Cada un d’aquest vint mil vots mallorquins ha nascut d’una decisió personal, ferma i treballada. Són vots lliures i conscients. Sòn vots dels “criptorebels”. M’agrada aquest títol per assenyalar els secrets defensors del dret a definir-se tant de les persones com dels pobles. Criptorebels, els nous xuetes de la llibertat sense fronteres.

No va existir ni la més mínima campanya pública. A cap racó de Mallorca va aparèixer una sola pancarta del nostre pres polític. Cap míting esclatà amb el crit d’independència. Cap articulista es declarà a favor de la candidatura del meu germà català.

Els polítics que he de considerar com a meus, covards i acomplexats, com sempre, maleïts per la bubota de la Feixina, s’apuntaren contra natura al “compromís” del fracàs valencià. Amb la suma dels seus dotze mil vots tudats el miracle s’hauria convertit en argument irrefutable.

Els companys de lluita i fatigues que alcen el puny i afuen la veu, en bona hora es bellugaren de valent a favor del nostre president Puigdemont. Escenificaren el ball dels cossiers amb la gran dama Antònia Font enmig. Aconseguiren deu mil vots. Extraordinari. Enhorabona.

Per afegitó, gran part d’aquests vint mil votants hagueren de superar una carrera d’obstacles a l’hora de trobar paperetes i sobres.

Fascinat per aquest miracle dels vint mil vots mallorquins vull embadalir-me pensant que un qüern d’ells foren inspirats i impulsats pel lluminós epíleg del meu darrer llibre “Déu meu” escrit pel teòleg Junqueras des de la Universitat de la presó.

M’agradaria poder fer arribar a tots els criptorebels el regal d’eixa carta apostòlica que és l’epíleg de “Déu meu”. Però això sí que seria un vertader miracle. Tanmateix, de tot cor, de part del meu germà Oriol us don les gràcies pel vostre acte de suprema justícia i llibertat.

dimecres, 1 de maig del 2019

POLLENÇA I CAN GAZÀ, AGERMANATS


Els marginats de Can Gazà hem trobat, des de sempre, un acolliment molt especial i amorosit al noble poble de Pollença. Per pal·liar les nostres necessitats de desemparats dels desemparats els entranyables amics pollencins han organitzat diverses activitats al llarg de molts d’anys de valença, tals com concerts, subhastes, bingos nadalencs... Eixes accions benèfiques s’han compaginat amb trobades i conferències per donar a conèixer l’especial i específica filosofia de Can Gazà.

Darrer cada miracle i ha un sant talment com darrera cada prodigi estètic hi ha un artista. Aquesta meravella d’ajuda i perseverança té un secret, una ànima vivificant. En el fons, qui ho mou tot, començant per mi mateix, és la prodigiosa i singular tribu de Can Morena. Les quatre germanes Rotger Martí, amb tota la seva cohort d’arreplegats i descendents, formen un exercit de solidaritat.

Tanmateix, qui empeny totes les relacions de Can Gazà amb Pollença, fins al punt de merèixer el títol d’ambaixador de Marginàlia, és un membre molt especial, reconegut i estimat d’aquesta tribu del Pont Romà, un artista de la bondat i del ferro forjat. Nom Fernando Perianes. La nostra amistat, les arrels de la qual s’endinsen en unes profunditats esglaioses de la sensibilitat, ve de l’any 60 quan jo era vicariet de sa Poble i el tímid bergantell de Palència complia el servei militar a la Base.

Voldríem que la presentació del meu darrer llibre “Déu meu” que amb tant d’encert i generositat ha preparat el saví banyarriquer de la nostra història, Pere Salas, a la biblioteca pollencina que ell endega per a divendres que ve, fermàs una baula més a l’agermanament de Can Gazà amb Pollença.