dijous, 28 d’abril del 2016

TOT ENRABIANT RAFEL JOAN AMB UN HOMENATGE



Rafel Joan,  amic, cooperant, benefactor, referent, Can Gazà et necessita. Tanmateix qui més et fretura és aquest condemnat  a cadena perpètua que som jo per mor del meu delicte de pertinença a banda desalmada. Enyor i necessit la teva escalfadora presència; la teva  contagiosa pau; la teva capacitat d’escolta; la teva irònica claredat a l’hora dels judicis i de les determinacions; el teu degotís de solidaritat; la teva intuïtiva i justa presa de postura davant qualsevol embull sorgit de l’entremaliada convivència.
Però sembla que t’has deixat enllepolir per l’eternitat. Molt em tem que el paradís dels justs es trobi aglapit, talment una Marginàlia  gloriosa, per l’aferradissa droga de la mandra. Sé cert que ara m’entens quan intent explicar que la temptació suprema dels marginats és no fer res.
Embadalit per la plàcida  sensació d’un nirvana neutral, alliberat d’obligacions, deures, aspiracions, revolucions, mandangues i històries, no voldràs retornar a les bones. No hi valen esques per fer picar l’ham per a una aparició casolana. No contradigues la teva encarnadura, el teu tarannà  i la teva pràctica adduint el teu dret a descansar. No ho vares fer en una vida. No t’ho deixarem fer a l’altra. Has de retornar.
Com que sabem que no voldràs comparèixer a les bones, hem pensat  obligar-te a les males. T’hem organitzat allò que més odiaves. Allò que evitares amb totes les teves forces. Els amics t’hem armat un  homenatge. Ara et fots. No et resta més remei que empassar-te la ràbia tornant-te posar en marxa.
Massa bé sabem que si tu hi fossis, Rafel, tota la penada que passam per mantenir el taller de Can Valero es reduiria a la meitat. Per això et  farem tot el rabier que faci falta per tal d’obligar-te a fer miracles. Tu en tens la culpa. Si no volies que t’emprenyàssim a l’altre món no haguessis demostrat que eres un sant mentre peregrinaves en aquest infern  nostre.

P.D. Rafel Joan Fortesa compareixerà a la cita. Per favor, amics, no li fallem. Teniu temps d’organitzar-vos. Diumenge, dia 1 de maig, a les set, a la sala Dante. Després, berenar i  visita a la nau de Marginàlia. Veniu sense preses. Es tracta d’un encontre coral i cordial.

dilluns, 25 d’abril del 2016

ELS LLETRAFERITS ENS SENTIM DÉUS



He anat prou alerta d’autoanomenar-me  escriptor. Seguesc  fidel a la sentència de Miquel Àngel Riera que proclamava que el títol d’escriptor tan sols el pot atorgar la història. Mentrestant, m’aferr a la denominació de lletraferit. Som un ferit per les lletres. Un condemnat a escriure. Un drogodependent de la paraula tant escrita com parlada.

Si els homes fóssim aus de corral -puta aviram!– els que es creuen escriptors i com a tals es comporten, serien els paons reials. Molta ploma. Molta estufera. Però poca carn. Eixos indiots de la ploma policromada es  creuen déus.  Ben mirat ho són. Perquè escarneixen  la divinitat en l’aspecte més assenyalat com és la creació. Parl del significat estricte del mot. Crear és treure quelcom del no res. La creació és l’acte més sublim, més corpressiu, commovedor, enrampadís, que pot fer una criatura.
 
Un pobre i desvalgut lletraferit, com som jo, és pot sentir déu perquè crea, però també perquè crema totes les seves potències en l’esforç de dotar la seva  humil creació del major grau de bellesa. El sol es fa adorar perquè ens escalfa, però també perquè  ens captiva en una glorificació de núvols encesos a l’alba i a la posta de cada dia.
“Operació Tiara” és obra de déu. D’un déu infinitivament menor, minúscul. D’un déu marginat que dorm al portal de l’olimp com un quissó famolenc. He creat una història. Un història que, tal com em manifestà Antoni Tugores, un dels mestres que hem repassen els llibres abans de la seva publicació, assoleix la condició essencial de  les històries inventades com és la versemblança. Segons el gran escriptor d’històries manacorines, tot el que s’esdevé en “Operació Tiara” és absolutament creïble.

Un cop més, enllestint la novel·la del successor del papa Francesc, m’he sentit déu. Les mans m’han tremolat cisellant uns personatges entranyables o detestables. Tant s’hi val.  Les filies i les fòbies  governen el món imaginari talment com ho fan en la vida real. Els ulls de l’estimera han plorat a l’hora de dotar de  tendresa les meves creatures, a l’hora que els definia el seu tarannà. La Bíblia diu: “Al sisè dia Déu creà l’home a la seva imatge i semblança”.

Però el moment on el teu ofici de déu es torna tasca feixuga, operació delicada,  obra definitiva és a l’hora de clavar el final de la novel·la. En aquest instant t’ho jugues tot a una sola carta. El principi és entremaliat. Has de captar l’atenció del lector enllepolint-li la curiositat amb un cop de  gràcia. Amb una mica d’enginy pots sortir sa i estalvi de l’arriscat salt  al buit infinit  de la imaginació. Però on has de demostrar que tens dret a aspirar al més alt i excels títol del món com és el d’escriptor és en el coronament de l’obra. Els crítics solen concedir-me que escric bé i que trob un final sobtat, però lògic i conseqüent, sovint cruel,  per a les meves narracions. Tanmateix, la referència suprema de tota escriptura és el sonet, on tot es defineix i es justifica en els dos darrers últims versos.

Quan vaig tancar “Operació Tiara” em vaig posar a plorar. De pena perquè al final per mi tot esdevé tristesa. De goig perquè havia tingut el coratge d’actuar com a déu concedint a la història l’elevadíssima dosi de malícia, crueltat i sadisme que sempre té.

dimecres, 20 d’abril del 2016

ENCLÒS PER LA MEVA DARRERA NOVEL·LA: OPERACIÓ TIARA


La vida m’ha de concedir temps i esma per redimir la gran injustícia que he comés amb els meus fills de paper. He posat al món un enfilall de llibres, -fillons de les meves entranyes!– però llavors els he abandonat a la seva trista sort. Mentrestant, els fills adoptius de Marginàlia m’han xuclat literalment les forces, el temps, la sang i l’ànima.
Ran de la publicació de la darrera novel·la crec haver resolt aquest greu i turmentant conflicte paternal. El llibre dedicarà tots els guanys de la seva prostitució a pagar part de la costosa nau dels collons de déu. Mentrestant, els macarrons de Marginàlia convertiran el taller de Can Valero en la Porta de Sant Antoni. A preu de ganga oferiran els cos sencer de la barjaula negra i engrescadora. Perdonau que amb aquest groller llenguatge em revengi de la frustrant utopia de regalar les meves humils creacions literàries.
Per la meva banda, jo m'he compromès amb les dues parts del conflicte a fer, amb la mesura dels meus raquítics mitjans, propaganda del producte, a fer tota una campanya de promoció. Acluc els ulls i gaudesc de la visió d’un prodigi. Els amics, els coneguts, els benefactors, els curiosos, però sobretot els enemics, fan una llarga coa a les portes de la nau per aconseguir exemplars d’”Operació Tiara”. M'impòs gastar tota la vostra paciència a respondre els interrogants essencials que es plantegen tots els lectors a l’hora suprema d’adquirir un llibre.
Comencem per la primera i ineludible pregunta: de què tracta? Mor l’actual Papa Francesc. Aleshores. des de tots els indrets de la cristiandat, les multituds reclamen clonació. Els catòlics d’arreu del món volen un Papa idèntic a Francesc. Els desitjos del poble cristià s’acompleixen amb escreix. Del conclave més curt de la història de l’església catòlica en surt un pontífex jesuïta, sud-americà, pietós, poliglot, que fent honor a sant Martí de Porres pren el nom de Martí VI.
Però el nou Papa porta una bomba en el seu immaculat currículum. El cardenal Ramon Bambarene Landazur, quan era prior del col·legi jesuïta de Piura adoptà com a fill de cos i d’ànima un fotim negre. Aquest diable aconseguí embruixar el seu pare putatiu fins a convertir-lo en vertader amic, amat i amant. Segons com es miri, es pot acusar el nou Papa d’abús d’infants.
     Per lògica històrica, la plaga de la pederàstia que ha arrossegat cardenals, bisbes, capellans, frares i monges, a qualsevol moment empestarà la tiara papal. El meu llibre avança, per pura matemàtica de dos i dos fan quatre, la resposta del Vaticà davant una bomba atòmica com seria la possibilitat de demostrar que un papa és pederasta. Sé que sabeu la solució però callau-la, al menys fins que Marginàlia hagi pogut despatxar la meitat de l’edició d’”Operació Tiara”.
     Amb una mica de sort el dia del llibre, dissabte 23, a la plaça Major de Palma es podran adquirir els primers exemplars. A la tarda, jo hi seré per mostrar cara pel meu darrer filló de les entranyes.