divendres, 22 de febrer del 2019

LLUC PER ALS GRANS MARGINATS DE L’ESGLÉSIA


«El col·lectiu de capellans secularitzats es fa càrrec del santuari». «El bisbe nomena Cil Buele zelador de la nova etapa».
Amb tres títols ja ho dit tot. Només faré unes petites puntualitzacions per arrodonir aquest bell somni.
Una de les primeres trobades de monsenyor Sebastià Taltavull quan arribà a Mallorca va ser amb el col·lectiu de capellans secularitzats. Una seixantena d’homes madurs i voluntariosos es reuniren fraternalment entorn del nou bisbe. Alguns d’ells com, Cil Buele, aprofità l’avinentesa per oferir-se, dins la seva segona viduïtat, com a agent actiu per a la missió evangèlica de l’església.
Ha arribat l’hora de les retrobades. Talment com ha fet el Papa Francesc amb Ernesto Cardenal, l’Església de Mallorca ha de restituir l’honra i la tasca als marginats de la missió sacerdotal. Així, el panorama de Lluc restaria clar, definit i operatiu.
Els fills pròdigs instal·lats a la Casa de la Mare portarien endavant l’esperit, l’empenta, la saba de terra, la dinàmica... de Lluc.
La part d’hostaleria seguiria com ara en mans de l’empresa exemplar dels allotjaments místics que porta l’hostatgeria dels santuaris, monestirs i ermites de Mallorca.
El col·legi i l’escolania passarien a formar part de l’Escola Catòlica de Mallorca, sorgida en gran part per l’esforç i la traça d’un Pare «Corito».
Restaria tant sols solucionar la part sacramental. La primera feina del Zelador Major seria trobar entre els canonges, frares, rectors i capellans retirats, cinquanta-dos preveres disposats a dedicar una setmana a l’any al servei de les eucaristies i sagraments de Lluc. Jo m’apunt a la que ningú no vulgui.
Per aconseguir aquest prodigi evangèlic el Bisbe haurà de calmar les enveges “voxianes” dels germans majors del fills pròdigs i la Moreneta haurà de fer miracles per la seva nissaga.

diumenge, 10 de febrer del 2019

LA PRESENTACIÓ DE “DÉU MEU”, UNA EUCARISTIA AMB ORIOL JUNQUERAS


Mai no he rebut per un llibre un premi més emocionant que l’epíleg d’Oriol Junqueras redactat per a “Déu Meu” des de la presó de Lledoners. És talment un tros d’Evangeli´. La carta apostòlica d’un catòlic profundament creient i practicant.
Per agrair l’immens regal no puc convertir la presentació de l’obra en un homenatge. Un homenatge davant la gàbia d’un home tancat i engrillonat per defensar la llibertat del seu poble esdevindria un insult. Una escopinada en ple rostre.
Per això mateix voldria convertir la senzilla presentació de “Déu Meu” en una Eucaristia. Una acció de gràcies. Un sopar de Dijous Sant, just abans que el nostre nou Crist iniciï el seu Calvari.
Per parlar dels altres lluitadors vilment empresonats per portar endavant el dret de decidir d’un país, em venen a mida les figures gegantines de Ghandi o Mandela, però com a referent d’un místic com el president del meu partit només tenc a Jesús de Natzaret.
Sent calfreds d’esgarrifances cada cop que m’imagin a Oriol identificant-se a un racó de la presó espanyola amb el Fill de l’Home “ torturat, escarnit i vilipendiat” pels fariseus de la seva Nissaga i pels invasors  de la seva Terra Santa.
Vosaltres, amics, sou el meu déu, mentre que Oriol Junqueras  és el meu Crist Salvador.