dimarts, 26 de novembre del 2019

EL CLUB HORIZONTE, UNA MERAVELLA DE GENEROSITAT INTEL·LIGENT



Dins la pràctica de l’autèntica solidaritat els membres del Club Horizonte constitueixen una vertadera meravella d’eficàcia i bonhomia.
En temps de la dictadura un grup de jovenells aprofitaren l’aixopluc parroquial d’un barri de Ciutat per formar un club. Clavant la mirada a la utopia li posaren el nom de Horizonte.Amb aquest títol no és estrany que hagin arribat tan lluny. I que segueixin més joves i entremaliats que mai.
A l’hora de la diàspora el grup va hivernar. Cada membre es  dedicà a fer ca seva en el més noble sentit de la paraula. Quan els fills volaren del niu els vells ocells es retrobaren i refundaren el somni de la seva joventut amb el mateix nom castellà de Horizonte i amb uns moderns estatuts d’associació altruista.
Les vessants d’eixa ONG són el foment de la cultura i l’acció social.
La primera finalitat l’acompleixen amb escreix, de cara als membres del club, amb una moguda agenda d’actes; de cara a la societat, la patentitza la coral Nostàlgics de s’Horizonte.
Per a mi el prodigi de seny, eficàcia i maduresa l’obraren els rejuntats a l’hora de concretar el seu principi de labor social. En lloc de fer la seva obreta, com feim tots, els salvadors de la humanitat, optaren per ajudar els redemptors que passaven més pena per pujar al calvari de la marginació.
Així, adoptaren, amb tots els deures i conseqüències, com a fills desemparats Zaqueu i Can Gazà.
Us podem assegurar que l’abraonada d’aquests bons Cirineus es definitiva a l’hora de pujar la costa de les quimeres impossibles de la nostra Marginàlia.
Dia 7 de desembre, a les 11, l’hora del Vermut dels primers dissabtes, el Club Horizonte unirà les seves dues galtes, la cultural i la social, per presentar al taller de Can Valero la seva vera faç de persones generoses i pràctiques.
La trobada d’aquest tercer dissabte és un meravellós regal dels grans amics de s’Horizonte. Ells ho han preparat tot. Ells ho faran tot, des de les matines primerenques fins a la repartició de les coques i dels tarrons de Nadal.
Can Gazà voldria retre un homenatge de gratitud a aquests exemplars voluntaris de la solidaritat. Però com ja han après en aquests set anys de tractar-nos de prop, amb amorosida sol·licitud, massa bé saben que els pobres només tenim una forma de dir gràcies: Demanant favors i manat feines.
Gràcies, amics de s’Horizonte. No us canseu d’ajudar-nos.

dimarts, 5 de novembre del 2019

PLENITUD DE GOIG PEL POEMA QUE OFERÍ LA REPÚBLICA DE MARGINÀLIA ALS COMPATRIOTES OFEGATS A LA MEDITERRÀNIA

L’única paraula que pot definir el memorial de la tendresa que els tallers de Can Gazà oferí als infants enfonsats dins la crueltat d’Europa és la de poema.

Les tres característiques que defineixen un poema són: bellesa, força i sorpresa.

Aquestes tres qualitats acompanyaren en tot moment el memorial que la república de Marginàlia oferí als seus compatriotes enterrats als negres i freds fondals de la nostra Mediterrània.

Bellesa. Ens afermam en la certesa que la salvació del món i de les persones que el destruïm no ve, ni vendrà, des de l’ètica, que viu subjugada als poders, sinó des de l’estètica. D’això l’Església catòlica en sap la maina.

Força. La vigoria de la resistència acaba vinclant les espinades dels imbècils.

Sorpresa. Eixa és la nostra carta amagada. De la catedral pots esperar la millor litúrgia, erò mai no pensaràs trobar-la a l’amagatall de la misèria.

Gràcies als artistes, tant als professionals com als germinals –tots ells genials– que portaren les nostres sensibilitats i empaties al cor de les plenituds.

Gràcies de forma especial als camarades de Can Gazà que no es cansen de pondre miracles a l’hora d’estrènyer les supervivències.

Gràcies sobretot per suportar estoicament i irònica els meus gemecs histèrics quan s’acosta l’hora de les parides.

Gràcies als qui ompliu amb la vostra entranyable presència la sala magna dels “Encants” i les ànsies de contacte dels exclosos.

Gràcies per la vostra secreta generositat.

Gràcies a les manyoses bunyoleres que ens endolciren les penes i els records.

Gràcies de forma molt amorosida i profunda al padrí jove dels nostres vermuts: Cil Buele Ramis. Eix multiartista i lluitador pels drets humans s’ha guanyat amb escreix i a braó el títol de protector dels primers dissabtes a Marginàlia.

Per l’autoritat que m’atorga el títol de coc de totes les cuinades de Can Gazà proclam Cil Buele arcàngel protector de les trobades a la quimèrica nau de Can Valero. Dels tres noms i oficis de la mitologia angelical Cil n’assoleix tot el significat i ofici. Com a Gabriel, ens anuncia puntual i insistent. Com a Rafel, ens guia pel camí dels cecs estalviant-nos un fotimer d’ensopegades. Com a Miquel, esdevé la millor defensa dels condemnats a cadena perpètua.

El treballat reportatge que ha penjat a la xarxa el nostre vexilaire justifica l’emocionada gratitud de la república de Marginàlia.