dimecres, 18 de gener del 2017

LA DOCTORA SAMPEDRO, PEÇA CLAU DEL MOVIMENT MARGINAL A MALLORCA, HA MORT A VENEÇUELA



Josefa Sampedro Rado, 75 anys, metge de capçalera de S'Arenal en la dècada dels 70; psiquiatra a tot Mallorca exercint consulta a Palma, Manacor, Inca, Sa Pobla i Pollença, fou una peça clau en els inicis del moviment marginal i al llarg dels nostres 47 anys de batallosa existència.
Deixà de penar, ja que totes les seves ventures i aventures al final se li convertien en pena, dia 16 d’aquest mes a Maracaibo, agombolada per la família adoptiva veneçolana, pel seu company de fatigues i pel seu únic fill que havia anat a passar el Nadal amb ella.
Fa tres anys havia retornat a Veneçuela, on havia viscut els seus anys de joventut, foragitada de Mallorca per la humitat que li rosegava els ossos i per la misèria d’una pensió d’autònoma. A l’horitzó del seu desert li restava el somni d’un pare complaent, d’una servitud amorosida i d’un ideal de revolució a la cubana. Era fervorosa partidària de Chaves.
Ens coneguérem en els gloriosos inicis de l’Acolliment de S’Arenal. El grup de revolucionaris somiatruites havíem posant en marxa un bar de trobada, un gabinet d’informació jurídica i una guarderia. La policia, que ens vigilava a totes hores, no passava del portal perquè es topava amb el rètol de l’entrada que proclamava: “Monta y responde Caritas Diocesana”.
Vet ací que la nova i coratjosa doctora dels treballadors d’hoteleria m’envia a demanar per indicar-me, ben mirat per imposar-me, un horari de la guarderia adequat a les cambreres de pis. Així, l’acolliment dels infants va funcionar de 7 del matí a 7 de l’horabaixa, tots els dies de la setmana, àdhuc els diumenges i festes grosses.
Josefa Sampedro fou la primera directora i doctora de Can Gazà. Somniàvem que els malats mentals tirats al carrer trobassin el lloc adequat a les seves singulars necessitats. Prest es compliran 50 anys d’aquesta frustrada utopia. Tanmateix, la nostra psiquiatra no ens ha fallat mai. Tres dies abans de la seva fuita escoltava i assistia el darrer follet pel qual havíem sol·licitat mà de metge, abans d'estrènyer-nos, un cop més, els testicles de la impotència.
La il·lustrada i singular doctora mostrà sempre una clamorosa inclinació cap als més dèbils. Molts de malats mentals s’alliberaren d’acomplir presó per mor de les seves perícies i peripècies davant els tribunals de la injustícia.
Fou una solitària i desesperada opositora del sistema. En el seu moment ressonaren per tots els femers de la casta mèdica els seus udols de lloba ferida per la impotència, quan abandonava la seguretat del treball i el seu lloc de privilegi, tant al psiquiàtric com a la Policlínica.
Com arriscada escodrinyadora de la bestiola humana es comprometia en cada cas, tot vivint les esglaioses passes del procés tant o més que el mateix malat.
Suportà el martiri d’ensumadora del futur quan els fariseus i doctors de la inquisició l’acusaren davant els tribunals d'haver receptat metadona a uns ionquis residuals, rebotats de tots els camps de concentració.
No deman, en un gest de justícia històrica, que el bus de la Creu Roja que reparteix metadona, condons i xutes netes porti el nom de Josefa Sampedro com la primera màrtir del nostre sistema dictatorial, però esper, en un atac d’imbècil innocència, que els que l’acusaren de vident li dediquen, davant la notícia de la seva mort, una llàgrima de penediment.
Josefa, valenta dona i admirable professional, els marginats que et coneguérem de prop t’estimam des d’una profunda gratitud.