dijous, 25 d’octubre del 2018

CRIDA DE CAN GAZÀ EN DEMANDA D’AJUT



El «Taller Marginàlia», el projecte més ambiciós de Can Gazà, ICES, és un desafiament gran que compartim amb els nostres amics des de fa tres anys. Aquest programa ocupa els residents gazanencs que es troben en millors condicions de salut i pretén contribuir a la seva recuperació personal. En aquest taller, els mobles, la roba, els llibres i fins i tot les utopies hi troben una nova oportunitat de ser útils. Així, el vaixell insigne de Can Gazà demostra dia a dia que és el millor agent socialitzador dels residents, raó per la qual tots els esforços que hi destinam són pocs.
Assumir els costos del lloguer i de manteniment, però, en ser una entitat petita, se’ns fa molt costa amunt per la qual cosa, per l’envergadura del projecte, des de l'inici demanam a les amistats si volen contribuir a l’assumpció d’aquest repte aportant-hi un mínim de 10 euros mensuals.
Ara, en passar per un moment econòmic delicat, tornam a demanar la col·laboració de les nostres amistats.
En cas d’acceptar ajudar-nos amb aquesta aportació econòmica regular, us demanam que us poseu en contacte amb la vostra entitat bancària perquè ens ingressi, en el termini que vulgueu (mensualment, semestralment o anualment), la quantitat que decidiu al nostre compte de
CaixaBank ES81 2100 1406 1402 0009 0834 en concepte de “Tallers”.
També ens podeu ajudar molt fent arribar aquesta petició als vostres cercles d’amistat per tal d’aconseguir portar endavant aquests tallers tan necessaris.
Davant la delicada situació econòmica, cal dir que seran molt ben rebudes les aportacions econòmiques que no s’adiguin amb aquesta proposta d’aportació econòmica. Per això, a més del compte a CaixaBank, en tenim oberts a
Colonya Caixa Pollença ES65 2056 0009 7510 0107 9720 i
BANKIA ES55 2038 3487 7960 0018 3033
Per qualsevol dubte, aclariment i per comunicar-nos que s’accepta la proposta económica regular, cal posar-se en contacte amb nosaltres a través dels nostres correus electrònics: administracio@cangaza.cat, cangazaices@gamail.com o per telèfon al 609 318 204.
Amb la seguretat que atendreu aquesta demanda, com ho heu fet sempre que us ho hem sol·licitat, us saluda ben cordialment,
EQUIP RESPONSABLE DE CAN GAZÀ

diumenge, 14 d’octubre del 2018

MALALTS MENTALS AL CARRER


El bram d’una natura enfollida ha ofegat el clam de les jornades dedicades a la salut mental.  El dolor dels morts ens té el cor encongit de tal manera  que no podem ni sabem parlar d’altra cosa que de la tragèdia del Llevant de Mallorca.
La impotència  i desesperació que m’han acompanyat aquests dies, contemplant la desolació del poble de mossèn Galmés, m’ha servit de referència d’aquesta altra angoixa de veure els malats mentals sense foganya agonitzant als nostres carrers.
Entre la tragèdia llorancina i el drama dels marginats dels marginats hi ha una diferència essencial: el poble tornarà a florir a les voreres dels torrents. Mentrestant,  els malats dels malats seguiran sense tenir  un lloc on guarir-se de la torrentada.
He perdut tota esperança. Ningú farà res per als més desgraciats del nostre poble.  Els malats mentals superen les possibilitats d’acollida de Can Gazà.
Hi ha una gent estupenda, com  “Estel de Llevant”, que atén els malalts mentals els dies feiners. Els que no tenen família, què fan els vespres i els dies festius? No hi ni un sol lloc on refugiar-se.
Aquests 50 cadàvers vivents no interessen als polítics. Els únics que podrien donar la primera passa serien els germans de Sant Joan de Déu. Els substanciosos contractes amb la Seguretat Social s’han menjat el carisma.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

A LA RESISTÈNCIA PER LA DIVERSIÓ




Els vells utòpics estam vivint uns temps  feixucs de resistència.
Resistència en tots els camps: polític, ètic, social, personal, patriòtic, cultural, religiós, comunitari.
Per resistir amb dignitat l’estratègia millor és la diversió. Parl de diversió en el doble significat de la paraula.
Diversió vol dir distracció. Com més plaent  és la distracció més suportable es torna la resistència.
Quan les meves carns anaven alçurades em curava els mals de queixals, físics i psíquics, amb pensaments lascius.
Distracció significa també desviament. Distreure l’enemic és atreure’l cap a un altre indret.
La resistència té dos enemics cabdals com són l’obsessió i el temps.
Si volem ser resistents hem d’aprendre a traginar les obsessions cap a un altre camp.
Joaquim Forn ha esdevingut un referent meravellós d’aquesta tàctica. Ha passat d’un pres llastimós  a ser, amb el seu llibre “Escrits de presó”, un escriptor sensacional en tots els aspectes.
Donaria estar tancat un any per tal de vendre cinc-cents mil exemplars de qualsevol dels meus llibres.
El meu adorat Oriol Junqueres sortirà de la nit fosca fet un Sant Joan de la Creu.
El temps és qüestió d’humilitat i sarcasme.
Israel s’engoli 40 anys de desert. Així que al poble català  ens manquen 30 anys per arribar a la terra promesa. 
Vull ser un resistent divertit.

dijous, 4 d’octubre del 2018

SAN FRANCISCO FRANCO, ORA PRO NOBIS

Una volta  traginades les despulles de Franco a la catedral de Madrid l’església mare de la capital del regne es convertirà en un punt de pelegrinatge dels innombrables admiradors del Caudillo.
Llavors, el Vaticà el farà sant. Ara, als sants, els canonitzen els devots. Així ha passat amb Teresa de Calcuta i Joan Pau II.
Franco és sant –santíssim!– perquè fou l’amant (el querido) de l’Esperit Sant. Estaven intrínsecament units per dues tasques transcendentals com l’encomanament dels bisbes espanyols i la unitat de la pàtria. L’Esperit Sant inspirava els bisbes, però Franco els triava. Segons el cardenal Cañizares Espanya és “una, grande y libre” per obra de l’Esperit Sant. Ningú ha fet més per la unitat d’Espanya que Franco i els seu successor Felip IV.
Tanmateix, quan proclamin sant a Franco no serà una canonització, sinó una justa restauració. El  “caudillo d’España por la gracia de Dios“ fou tractat com a sant al llarg de tot el seu regnat. Entrava “bajo pal·lio” a les esglésies i tots els celebrants d’Espanya –jo, el primer– recitàvem el seu nom en el moment més sagrat de la missa com és el cànon.
Franco fou dictador com els Papes i assassí com la Inquisició . Podrà fer parella amb el petrer de Califòrnia.

dimarts, 2 d’octubre del 2018

HA REBENTAT EL CLOT DE FEMS DE L'ESGLÉSIA




Són molts de mils els casos d’abusos a infants de part de bisbes, capellans, frares i monges arreu de tot el món. El clavegueram venia tan ple que  s’ha esbandit. Les xifres d’aquests crims són tan esgarrifoses que no cal insistir en els fets. Però val la pena preguntar-se, com  s’ha pogut arribar a aquest  apocalíptic extrem?
Gran part de la culpa recau sobre un dogma sagrat i sobre una tàctica criminal. Un dogma fonamental proclama que l’honradesa de l’Església  catòlica està per damunt tot i tots. Cal matar, si importa, per tal de salvar la fama de la santa mare església.
La tàctica vaticana ha estat servar el secret dels fets. El lema és clar: és pot fer tot sempre que no se sàpiga.
Una instrucció, aprovada per Joan XXIII, castigava amb l’excomunió als que denunciassin casos de pederàstia dins l’Església. La santa llei no castigava a qui feia el crim, sinó a aquells que ho declaraven. 
Em sent una víctima. Quan vaig denunciar als onze anys els abusos sexuals del frare de la Salle Pep Servera, el Vicari general em feu jurar sobre la Bíblia que mai de mai tornaria a parlar d’aquesta destrossa. Vaig complir el jurament. Arrib tard. Només em resta plorar amb els germans.