El bram d’una natura
enfollida ha ofegat el clam de les jornades dedicades a la salut mental. El dolor dels morts ens té el cor encongit de
tal manera que no podem ni sabem parlar d’altra
cosa que de la tragèdia del Llevant de Mallorca.
La impotència i desesperació que
m’han acompanyat aquests dies, contemplant la desolació del poble de mossèn
Galmés, m’ha servit de referència d’aquesta altra angoixa de veure els malats
mentals sense foganya agonitzant als nostres carrers.
Entre la tragèdia llorancina i el drama dels marginats dels marginats
hi ha una diferència essencial: el poble tornarà a florir a les voreres dels
torrents. Mentrestant, els malats dels
malats seguiran sense tenir un lloc on
guarir-se de la torrentada.
He perdut tota esperança. Ningú farà res per als més desgraciats del
nostre poble. Els malats mentals superen
les possibilitats d’acollida de Can Gazà.
Hi ha una gent estupenda, com “Estel
de Llevant”, que atén els malalts mentals els dies feiners. Els que no tenen
família, què fan els vespres i els dies festius? No hi ni un sol lloc on
refugiar-se.
Aquests 50 cadàvers vivents no interessen als polítics. Els únics que
podrien donar la primera passa serien els germans de Sant Joan de Déu. Els
substanciosos contractes amb la Seguretat Social s’han menjat el carisma.
L'hospital de Sant Joan de Déu és un molt mal lloc on dur-hi un familiar malalt.Hi ha moltes denùncies contra els metges d'aquest hospital per mala praxis mèdica als despatxos d'advocats.Massa.Els diners ho podrexen tot.Als tribunals d'injustícia fallen sempre a favor de la corrupció.
ResponElimina