dijous, 27 de setembre del 2018

NOMÉS L’ESCRIPTURA EM POT SALVAR


La pobra animeua meva s’està marcint. Li manca l’aire.
Anit, el meu company d’habitació s’ha convertit en paràbola de la meva salvació.
Joan, camatallat, assegut al trono de la seva cadira de rodes, feia una plaent becaina. Brufolava. Aquest caramull de carn sobreviu gràcies a la bombona d’oxigen que l’acompanya.
Un llambreig de clarividència m’ha trencat la foscor. La font de la meva alenada és l’escriptura. Si vull sobreviure he de seguir escrivint. Malgrat siguin unes ratlles desbaratades.
Em propòs  continuar amb el format de “Déu meu”. Sonets en prosa de 220 paraules.
Està tot a punt perquè el llibre de les meves divines al·lucinacions surti al carrer. Serà com una esquifida deixalla dins el reliquiari  més estimat i valuós del meu món.
A la portada hi anirà el rostre del crucificat  tatuat a l’esquena d’un ionqui, que dormia a l’Hospital de Nit. La impactant imatge és obra de Joan Ramon Bonet, company i puntal de Can Gazà.
Toni  Serra, entranyable amic i profeta de la terra inexistent, obri la porta amb un pròleg molt especial amb del títol “L’espai rebel de la totalitat”.
L’epíleg, escrit des de la presó, és una esgarrifosa manifestació de fe d’Oriol Junqueras. Preparau els calfreds per a l’hora de llegir-lo.
Tot anirà garantit pel segell de Lleonard Muntaner, editor.