Els marginats de
Can Gazà necessitam que aquells que s'han mostrat amics nostres ens
confirmin el seu afecte amb una abraçada. Com diu el títol, em
referesc als amics grossos, als que ostenten càrrecs de govern.
Pepers petits, en tenim un fotimer a Can Gazà. Són bons
al·lots, però caparruts com porcellins de llet. Mai no els he pogut
endossar el meu sobre a l'hora d'anar a votar.
Jaume Sastre no
necessita la vostra estima. És com el Pi de Formentor. Un gegant
guerrer que es fa més resistents com més fortes bramulen les
ventades.
Els docents han
rebut maltractaments morals del vostre govern. Maltractaments que els
han produït danys psíquics i econòmics, però són rics. Tenen un
lloc de feina i una esperança de canvi. Els malparats, els
desgraciats d'aquesta història som els marginats. Ens feim solidaris
de totes les lluites, però seguim condemnats a la desesperació.
Assistim a l'enterrament de tots els morts, però mai no ens toca cap
espipellada de l'herència.
Tenc necessitat de
concretar la meva llastimosa súplica.
ROSA ESTARÀS, tu
que vingueres a berenar a Can Gazà abans de començar la campanya
electoral, passa ara per Sa Casa Llarga abans de retornar a
Brussel·les. Vine com sempre sense fotògrafs ni testimonis. Una
abraçada en la intimitat contagia més conhort que totes les
declaracions públiques.
BIEL COMPANY. Has
vingut massa Nadals a Can Gazà a portar-nos, amb ASAJA, els millors
productes del mercat per ara haver-te d'esborrar de la llista dels
nostres amics. Fes-ho per ta mare, que sovint ens envia la meitat del
seu conservador.
CATALINA CIRER. Tu
ets una de les persones que més pics has vingut a visitar-nos. Fins
i tot tu i jo hem fet missa plegats. Ara necessit que ens demostris
que no reses el Parenostre debades.
MATEU ISERN. Des
d'aquell dia que ens trobàrem, per sorpresa, a l'escala de Can Gazà
ens guardam mútua admiració i afecte. Vós que suportau la traïda
dels vostres germans Caïms disposats a fer desaparèixer els Abels
que els estorben, sabeu més que ningú com es necessita la mà d'un
amic en les hores d'angoixa.
A qualsevol lloc
del món amb una súplica tan melodramàtica com aquesta, es fondrien
fins i tot les pedres. Però Mallorca és un altre món. Si algú ho
dubta, que estudiï la vertadera història dels innocents mallorquins
assassinats els anys 1936, 1937 i 1938 pels seus propis germans
mallorquins.
PD. Si algú dels que teniu la caritat
de llegir-me podeu arribar als correus d'aquestes persones, per
favor, feis-los arribar aquest gemec d'ànima en pena. Gràcies.