L’arquebisbe
Josep Miralles només havia de caminar les cent passes que separen el
palau episcopal de Capitania General, a l’altra banda de la
catedral, per salvar la vida del capellà Poquet. Quan el seu
capellà d’honor, que havia portat de Barcelona per ajudar-lo a
posar-se els calcetins cada matí, entrà al despatx del Capità
general portant la petició d’indult de part del cap de l’església
de Mallorca i partidari de Franco, mossèn Jeroni Alomar Poquet
acabava de ser afusellat a la paret del cementeri de Ciutat.
Em
costa que el Bisbe ha rebut dues peticions personals i directes per
visitar el professor, que allarga la seva vaga de fam, tot clamant
perquè l’impresident Bauzà tracti directament amb els docents.
Comprendria
que el Pastor de la Diòcesi es refugiàs en el silenci si el reclam
de Jaume Sastre es referís a drets humans vetats per la doctrina de
l’Església, com podria ser una llei digna i completa a favor de la
llibertat de les dones per interrompre el seu embaràs. O, dins un
altre ordre, demanàs per millorar l’educació pública els cents
de milions que el Govern regala a les escoles de l’Església.
Però
el franctirador i guerriller de la independència, esdevingut un
angelet de Déu, arrisca la seva pròpia vida en defensa d’un dels
valors més transcendentals de l’Evangeli com és el diàleg. El
Papa Francesc, cada dos per tres surt a la balconada del Vaticà per
reclamar la pau i la concòrdia a partir de la comunicació entre les
parts en conflicte. El diàleg constitueix un punt essencial de
l’amor cristià.
El
bisbe de Mallorca podria convertir-se, si ell volgués, en la peça
clau del desenllaç d’aquesta situació mortal entre Sastre i
Bauzà.
Per
una banda, el bisbe és una de les poques persones de Mallorca que
trobaria una resposta immediata del President de les Balears just que
li fes una trucada per telèfon. Precisament perquè se sent déu, el
salvador franquista ha de respondre al seu representant en la terra.
El vot catòlic és decisiu en el PP. No debades l’estructura del
Partit del Poder (PP) és calcada a la de l’Església romana.
Per
altra part, monsenyor Salines reuneix, per càrrec i per tarannà,
les millors condicions per guiar una trobada entre els docents i el
cap suprem i absolut de l’executiu.
La
cosa més trista i absurda d’aquest cas és que el bisbe, que ara
es fa el sord a la petició d’ajuda dels seus feligresos, si la
vaga de fam arribàs a l’extrem a que està exposat Jaume Sastre,
ell celebraria el multitudinari funeral a la Seu, amb totes les
autoritats presidides per Bauzà, pel nou màrtir d’una educació
de qualitat i en català.
Llavors
ja serà massa tard. Com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada