dimarts, 28 de gener del 2020

TOT CAN GAZÀ A MARGINÀLIA PER A LA TORRADA DEL PRIMER DISSABTE


Dia primer de febrer Can Gazà tancarà les portes de la casa pairal del Secar de Real perquè tots els membres de la família comunal puguin participar en el vermut de santa Viridiana Buñuel.

És la primera vegada que el monestir dels marginats profunds roda clau malgrat sigui només per unes hores. En qualsevol moviment de festa, feina o denúncia sempre han restat uns guardians al palau de la noble misèria.

El proper primer dissabte de febrer, tot anticipant el Carnaval, traginarem les cadires de rodes, les crosses, els baypassos... al Polígon de Can Valero.

Aquesta participació dels més desvalguts a la bulla de Marginàlia comporta un profund i transcendental significat.

Ens seria més còmode i pràctic deixar que els esquerrats més delicats fessin la torrada a Can Gazà o deixar-los uns macarrons cuinats com hem fet i farem els altres primers dissabtes.

Aquesta participació de tota la família gazanenca volem que sigui un signe de la nostra postura davant la societat. Una expressió festiva de la nostra relació amb aquelles persones de boníssima voluntat que encarnen el paper de benefactors. Solidaritat per a nosaltres, per damunt tot i tots, és compartir. És trobar-nos i ajudar-nos d’igual a igual. És proclamar amb xeremies, foc i fum, que sou a ca vostra per què és ca nostra.

La culpa de fer una demostració cridanera del nostre antipaternalisme de rel la té santa Viridiana. Els components de l’Última Cena de Buñuel eren, com nosaltres, marginats del carrer.

Voldríem posar remei al terrible diagnòstic d’exclusió severa que sentencia que la desgracia del marginat no és la pobresa, sinó la manca de dignitat.

Us convidam a la trobada amb torrada pel goig i l’orgull de compartir la nostra realitat sense subterfugis ni amagatalls. Per poder ser qui som amb vosaltres que no us cansau de demostrar que ens estimau.

dimecres, 22 de gener del 2020

EXEGESI DEL CARTELL DE LA TORRADA DE MARGINÀLIA

El twitter, aquest mode de dir-ho tot en una tibada, fou un invent dels amants dels títols llargs i explícits. M’encanta posseir un llibre només per la portada. Els autors més admirats, tals com Garcia Marquez, Blai Bonet, David Foster conraren aquesta jeia. Tanmateix el campió d’aquesta obra de misericòrdia envers del lector és el nostre bisbe Taltavull en la seva carta Pastoral que ens presenta amb aquesta tamborada : “Batiats, confirmats i enviats, entre dues abraçades, com a molins de vent, plantats en aquesta terra de missió”.

La convidada per al vermut del primer dissabte de febrer ho explicita tot en una mena de crida lapidària. Sobren els comentaris. Basta llegir el maó de prim compte.

Per esplai del meu vici de xerraire em permet compartir amb vosaltres, pacients amics de Marginàlia, una simple exegesi del placard.

De bon principi m’hauria agradat que el primer dissabte de febrer hagués caigut dia dos, tot coincidint amb la festa de la Candelària. També dia tres, la festa de Sant Blai, amb allò de beneir el coll, tenia prou empenta per caracteritzar el vermut del mes nan de l’any.

Davant la mancança de data assenyalada per la tradició popular vaig consultar el santoral de dia primer. De la llarga teringa de benaurats emergí Santa Viridiana. Vaig restar enrampat només amb el nom. La pel·lícula de Buñuel marcà per a sempre la meva visió i la meva actitud amb els marginats. Vaig sortir del cinema vacunat per sempre contra la beneficència i curat de qualsevol complex de redemptor. Per això, l’estampa de l’anunci reprodueix el cop de puny de la Santa Cena de Viridiana.

Ara em qued amb les dues santes, amb la monja de Toscana , amiga de Francesc d’Asís, i amb la brutal reveladora de Buñuel.

Per a una torrada com cal són més necessàries unes xeremies que unes llonganisses.

En aquest punt concret de la música per al foc de l’amistat hem trobat l’auxili que ens ha assistit des de l’inici dels vermuts dels primers dissabtes. Els quatre encontres que hem fet fins ara han estat un vertader prodigi de generositat i eficàcia d’uns col·laboradors meravellosos.

Quan vaig demanar al bon amic Guillem Morlà, que ens havia fet d’intermediari amb l’il.lustre xeremier, que ens definís la personalitat de John Lambourne ens remeté al criteri del mestre Miquel Brunet. D’aquest prodigi de solidaritat que ens emocionà en el darrer vermut amb la seva “Rua Fosca” són, entre molts d’altres elogis, els refilets que acompanyen el nom del nostre solidari xeremier.

Fins ara havíem demanat que deixéssiu la vostra tan necessària aportació dins l’anonimat d’una vidriola. Aquest dissabte per més ordre i tranquil·litat, donada l’abundància de viandes, funcionarem de forma tradicional proporcionat un tiquets de preu mínim.

Com podeu comprovar, l’anunci del cartell és completíssim. Només manca llegir-lo amb cura i esment. Sabem que amb això de fixar l’atenció en una plana sencera us demanam un sacrifici que no estam acostumats fer. Però val la pena, malgrat sigui per no perdre l’antic i honorable costum de llegir, fixar l’atenció en el llarg títol de portada, talment una piulada de manyà.