dimarts, 16 d’agost del 2016

LA VETLLADA DE SINEU, PARÀBOLA I CLAM DE LA DINÀMICA HUMANA


A la vetllada  gazanenca  de Sineu, el dia de Sant Llorenç, al costat de la bellesa acollidora del franciscà claustre municipal, de la calidesa amorosida de la rebuda i de l’impacte de la comunicació, destacà, de  manera sorprenent, la nombrosa assistència. Una vertadera  multitud si es té en compte  la naturalesa de l’acte: la presentació d’un llibre. Una estranya novel·la, estigmatitzada per ser filla d’un capellà maleït.

Si analitzam, a fitorada de xoriguer, la procedència  i la casta dels concurrents arribam  a la conclusió que  un 30%  dels assistents  pertanyia  a allò que podíem anomenar públic normal de les presentacions literàries. En el nostre cas, aquest  grup era ample  i fervorós. Quan dic ample vull explicar  que el nombre d’oients  era superior al de  les trobades  normals que s’organitzen entorn d’un  nou llibre.  Ample també es refereix a la diferència de pelatge de les pacients bestioles de companyia. Hi havia des de la família als professionals de la cosa pública  i de la mania literària, passant pels amics fidels i acèrrims defensors de la causa de Can Gazà. Quan escric fervorós vull destacar, amb un profund agraïment, la silenciosa acollida de les paraules dels oponents. Sense celebrar missa, es palpava l’escalfor de la comunió.

El misteri a revelar era com i perquè havia comparegut a l’acte de presentació d’Operació Tiara aquella gentada  afalagadora, respectuosa i afable. Tot i tenir en compte que la morbosa curiositat pot obrar  miracles, es notava a les clares que una mà poderosa, gairebé divina, havia provocat la gloriosa i profitosa esllavissada. Aquell agradós grup de persones, la majoria senyores d’una maduresa portada amb  humor i elegància, havia comparegut a la trobada subversiva, per obediència  parroquial a les indicacions, ben mirat manaments, del senyor rector, mossèn Guillem Feliu.

Aquest fet paranormal m’ha portat a reflexionar, un cop més, sobre  la dinàmica del moviment de la gent. Per a  mi el referent, la paràbola i clam de la marxa dels pobles, en tots els sentits i aspectes, és el tren. No debades no vaig descansar fins haver recorregut l’estepa russa  en el transsiberià. Nou mil quilòmetres de via cap un destí.

Un tren pot  enfilar tants de vagons com vulguis. Aquests  departaments poden omplir tota la gama, des de la suite de luxe fins els caixons amb  rodes per carbó. Tanmateix la peça, cabdal i  indispensable,  per caminar és la locomotora. Un tren funciona per la locomotora. Sovint resulta que la locomotora és bruta. Fa renou. Treu foc pels queixals. Trenca  prepotent i desafiadora el silenci sagrat de les muntanyes. Però sense  locomotora el tren esdevé una teringa de mòduls parats i inútils.

Les parròquies, els partits, les organitzacions, els governs, àdhuc  les famílies, estan farcides de vagons. Preciosos. Fantàstics. Però sense la bruta i puta locomotora  es quedaran parats, al dic de la mort.

Podria parlar-vos mil hores de  la dinàmica  humana. Per maleït imperatiu del destí fa  50 anys que faig de locomotora.
 
La proximitat de la barcella del Rei m’inclinà a canviar la metàfora del tren per una estampa pagesa. El carro avança quan el mul estira. Fa 50 anys que estic enganxat al carretó de Marginàlia. Com bon ase que som he rebut amb escreix la recompensa de les bèsties de càrrega. Estirades de  brida. Renecs i qualque llenderada.

diumenge, 7 d’agost del 2016

ACTE DE RESISTÈNCIA MARGINAL A SINEU


Resistir és no cedir ni un punt dels principis, conviccions i utopies.
Resistir és posar peu fiter per no moure't del teu lloc. Abans morir que
deixar de ser tu mateix.
Resistir és plantar cara a les tempestes del desert i no deixar-te enganyar per miratges d'impossibles oasis.
Resistir és traduir a fets concrets les proclames de llibertat, justícia i
democràcia.
Resistir és vendre-ho tot per una causa, però mai no acceptar una rebaixa.
Resistir és seguir aferrat a la crítica i a l'autocrítica amb tolerància zero a la frivolitat i a l'estupidesa.
Hores d'ara estic recitant, braços en creu, una lletania de resistències.
Resistència evangèlica. Quan tothom es conforma amb un Papa que viu humil a un racó del Vaticà jo enviï l'església a la Cova de Betlem. I si no, a la merda.
Resistència política. Quan la proposta suprema es diu canvi, jo seguesc
entercat en clamar per la revolució.
Resistència marginal. Quan l'ajuda al pobre s'ha convertit en un negoci i en un espectacle de la beneficència jo definesc, predic i practic la solidaritat com una exigència de ser persona. Tant per jo com per als marginats.
Resistència' literària. Renuncii a l'èxit momentani per tal de mostrar als quatre folls enamorats de l'escriptura la riquesa esplendorosa i àrdua de la nostra llengua catalana.
Resistència sexual. Mai no deixaré que me'ls tallin per molt que a la
castració li diguin vergonya, celibat o prudència.
Resistència social. Escarnesc, íntimament i pública, els dogmes de la nostra societat, com són els doblers, la comandera i la figurera, tot convertit les meves accions en denúncia contundent i pública.
La dinàmica de la resistència ve calcada al model de l'aguant d'una vaga de fam. Pots resistir si tens una causa clara i definida i l'escalfor dels germans de nissaga i dels companys de viatge.
La resistència no té cap mèrit. Al cap i a la fi, no passa de ser una pura i dura lluita per la supervivència. O resisteixes o t'engoleixen.
Si compareixeu al claustre de l'Ajuntament de Sineu, dimecres dia 10 a les 8 del vespre, podrem convertir la simple presentació d'un llibre en un acte de resistència marginal i revolucionari.

dimarts, 2 d’agost del 2016

MIRACLE A SINEU



PROCLAMA: Dimecres, dia 10 d’agost, a les 8 del vespre, al claustre de l’Ajuntament, Can Gazà presentarà “Operació Tiara” a favor del Taller de Marginàlia. L’acte ha estat aixoplugat dins el programa de Festes de la capital del Regne de Mallorca a la Part Forana. Dirigirà l’acte el president de Can Gazà  Jaume Mateu i Martí. La regidora de Cultura de la Vila, Magdalena Genovart, i el rector de la parròquia, Guillem Feliu, parlaran del llibre i de les seves ressonàncies. Servidor,  mentrestant, malanat pare de la criatura, mirarà de representar el plany dels marginats tant socials com literaris. Per arrodonir l’encontre, compartirem una mica de sopar amb sobrassada de Can Gazà i pa, vi i raïm del poble.
DEFINICIÓ DEL MIRACLE. Un miracle es defineix com un fenomen que supera les lleis de la naturalesa fins al punt d’haver de recórrer a causes  sobrenaturals per a l’explicació del prodigi. L’acollida  honorífica, ben mirat gloriosa, del marginats a les festes majors d’un poble arrelat als bons costums i honorables tradicions, juntament amb la presència activa d’un maleït sortit del botador del dogma i la moral dels Ramis Alonsos i altres sineuers de beatífica prosàpia, només pot explicar-se per l’operació d’un vertader miracle. L’acte de dimecres supera totes les lleis de la naturalesa humana, de la societat, però sobretot del comportament canònic i antievangèlic de la Església catòlica, romana i mallorquina.
AUTORS DE LA MERAVELLA. El principi de la lògica aristotèlica que proclama que rere cada miracle hi ha un sant que el propicia,  mai no falla. En el nostre cas els màgics fetillers són prou coneguts, estimats i venerats, per la gent senzilla, de bon cor i alliberada d’hipocresies, prepotències i enveges. Han fet possible el portent de dia 10 a Sineu el dinàmic i atrevit rector, amb harmonia perfecta amb la jove i agosarada regidora de Cultura . No debades na Magdalena és valenta i “remirada” de nom i de fets.
FINALITAT DEL MIRACLE. Els déus, àdhuc els inaccessibles, no es treuen els miracles de la màniga per divertiment, o per escampar les boires d’una nit avorrida. Cada prodigi té una finalitat concreta, definida, important, transcendental. Els miracles de l’Evangeli s’encaminen tots a  mostrar que Jesús és el Messies. El Fill de Déu. Els miracles que obren els futurs sants són necessaris per aconseguir la glòria de Bernini. El miracle de Sineu cerca, amb tota la força prodigiosa dels fets paranormals, la beatificació de la “puta resistència de Cristo Déu”. Bon títol per entrar al santoral. A la lletania de tots els sants ha de sonar com a toc de campana escardada o com un cop de puny als buits. “Santa puta resistència de Cristo Déu” ora pro nobis. A Can Gazà ens trobam en el punt de jugar-nos-ho  tot a la carta de la resistència. O resistim fent camí, tots sols i  maleïts, o restam per a sempre morts dins la cuneta. La proposta és dura i inamovible. Es tracta d’aconseguir que  els marginats, de tota casta i pelatge, corresponguin a l’ajuda que reben amb una mínima resposta de persones. Per altra banda els lletraferits que patim la condemna de l’escriptura hem de resistir. Hem d’estrènyer les dents per no cedir, per aferrar-nos a la dignitat del llibre creat i imprès segons els cànons inalienables de la literatura amb lletres majúscules. M’aferr, tot aplicant-lo a l’escriptura, a la frase del pintor  mallorquí amb més força d’expressió de les arts mallorquines, com és Joan Bennàssar quan diu” La meva pintura és cada dia més clàssica. Aquesta és la meva manera de ser avantguardista”.