MIRACLE A SINEU

PROCLAMA: Dimecres, dia 10 d’agost, a les 8 del vespre, al claustre de l’Ajuntament, Can Gazà presentarà “Operació Tiara” a favor del Taller de Marginàlia. L’acte ha estat aixoplugat dins el programa de Festes de la capital del Regne de Mallorca a la Part Forana. Dirigirà l’acte el president de Can Gazà  Jaume Mateu i Martí. La regidora de Cultura de la Vila, Magdalena Genovart, i el rector de la parròquia, Guillem Feliu, parlaran del llibre i de les seves ressonàncies. Servidor,  mentrestant, malanat pare de la criatura, mirarà de representar el plany dels marginats tant socials com literaris. Per arrodonir l’encontre, compartirem una mica de sopar amb sobrassada de Can Gazà i pa, vi i raïm del poble.

DEFINICIÓ DEL MIRACLE. Un miracle es defineix com un fenomen que supera les lleis de la naturalesa fins al punt d’haver de recórrer a causes  sobrenaturals per a l’explicació del prodigi. L’acollida  honorífica, ben mirat gloriosa, del marginats a les festes majors d’un poble arrelat als bons costums i honorables tradicions, juntament amb la presència activa d’un maleït sortit del botador del dogma i la moral dels Ramis Alonsos i altres sineuers de beatífica prosàpia, només pot explicar-se per l’operació d’un vertader miracle. L’acte de dimecres supera totes les lleis de la naturalesa humana, de la societat, però sobretot del comportament canònic i antievangèlic de la Església catòlica, romana i mallorquina.

AUTORS DE LA MERAVELLA. El principi de la lògica aristotèlica que proclama que rere cada miracle hi ha un sant que el propicia,  mai no falla. En el nostre cas els màgics fetillers són prou coneguts, estimats i venerats, per la gent senzilla, de bon cor i alliberada d’hipocresies, prepotències i enveges. Han fet possible el portent de dia 10 a Sineu el dinàmic i atrevit rector, amb harmonia perfecta amb la jove i agosarada regidora de Cultura . No debades na Magdalena és valenta i “remirada” de nom i de fets.

FINALITAT DEL MIRACLE. Els déus, àdhuc els inaccessibles, no es treuen els miracles de la màniga per divertiment, o per escampar les boires d’una nit avorrida. Cada prodigi té una finalitat concreta, definida, important, transcendental. Els miracles de l’Evangeli s’encaminen tots a  mostrar que Jesús és el Messies. El Fill de Déu. Els miracles que obren els futurs sants són necessaris per aconseguir la glòria de Bernini. El miracle de Sineu cerca, amb tota la força prodigiosa dels fets paranormals, la beatificació de la “puta resistència de Cristo Déu”. Bon títol per entrar al santoral. A la lletania de tots els sants ha de sonar com a toc de campana escardada o com un cop de puny als buits. “Santa puta resistència de Cristo Déu” ora pro nobis. A Can Gazà ens trobam en el punt de jugar-nos-ho  tot a la carta de la resistència. O resistim fent camí, tots sols i  maleïts, o restam per a sempre morts dins la cuneta. La proposta és dura i inamovible. Es tracta d’aconseguir que  els marginats, de tota casta i pelatge, corresponguin a l’ajuda que reben amb una mínima resposta de persones. Per altra banda els lletraferits que patim la condemna de l’escriptura hem de resistir. Hem d’estrènyer les dents per no cedir, per aferrar-nos a la dignitat del llibre creat i imprès segons els cànons inalienables de la literatura amb lletres majúscules. M’aferr, tot aplicant-lo a l’escriptura, a la frase del pintor  mallorquí amb més força d’expressió de les arts mallorquines, com és Joan Bennàssar quan diu” La meva pintura és cada dia més clàssica. Aquesta és la meva manera de ser avantguardista”.