Però, en concret a Can Gazà, no ens ha ajudat mai. Al llarg d’una temporada em va pagar un deute personal immesurable amb el pa de l’empresa on ell treballava. Ara ja fa anys que no anam cada matí a cercar el pa al supermercat del barri.
T’ho cont breument.
El teu avi i un servidor estàvem distanciats perquè m’havia negat a dar el “Sus” als marxaires l’any que el Rei presidia la sortida. Vet ací que un dia el teu avi es trobà estret com a relacions públiques de la gran superfície. Era l’encarregat de preparar les noces per l’Església del fill de l’amo, però fora de les normes parroquials. Cinc dies abans de l’esclafit,Tomeu Català, que s’havia compromès a sortir del botador, es féu fonedís amb l’excusa que el requerien a Madrid com a president nacional de Projecte Home. Llavors, ton avi, acudí al contrabandista de sagraments a través d’un amic comú. Em captivà amb una promesa que commogué les meves entreteles de pagès. Em Digué: ”Si em treus d’aquest clot, A Can Gazà no us faltarà el pa en tot l’any”. Don per ben pagat el deute i el favor.
Un altre aclariment. Si em dius porc com a afronta, t’has errat. A les rondalles, a l’ estat Espanyol i Can Gazà, per categoria i tractament, els porcs són els reis.
Gràcies, senyor president del Consell per llevar-me la bena de la innocència de davant els ulls. Jo creia de bon cor i ho proclamava a dret i a tort que no ens havíeu donat una petita ajuda d’urgència, com la que ens concedí Catalina Cirer, perquè no podíeu, perquè l’estricte compliment dels vostres reglaments superava l’amistat i el compromís contret, just abans de les eleccions, berenant de pa i sobrassada a Can Gazà.
Amb la patinada per les costes de Lluc heu demostrat que, quan voleu, trobau dreceres als camins més esquerps.
Si el que passa, senyor president, és que us va la marxa; no us preocupeu. L’armarem. De moment, només us enuncii el títol: “Marxa a peu des de Marginàlia fins al palau del Consell”.
En lloc de dirigir el tràfic -això ho farà la guàrdia municipal de retorn de les sales de festa– us oferim empènyer una cadira de rodes. Necessitarem voluntaris joves i rabassuts per pujar la costa del Parlament. Per un dia que sortim, aprofitarem per fer mal d’ulls als responsables de la nostra indigna i indignant situació de misèria.
Enhorabona Jaume. I sí, nosaltres els presoners de Palma també som reis, perquè aquests personatges que es creuen que les gestes ela dòna patent de gegant, no són més que uns pobres d´esperit, que quasi sempre solen ser més pobres que els pobres materials.
ResponEliminaEm sap greu la gestió del President perquè és un home compromés, no ho entenc....
Endevant les atxes i cap enrera com deia el Che, ni per agafar carrera. Pau i bé
Enhorabona Jaume. I sí, nosaltres els presoners de Palma també som reis, perquè aquests personatges que es creuen que les gestes ela dòna patent de gegant, no són més que uns pobres d´esperit, que quasi sempre solen ser més pobres que els pobres materials.
ResponEliminaEm sap greu la gestió del President perquè és un home compromés, no ho entenc....
Endevant les atxes i cap enrera com deia el Che, ni per agafar carrera. Pau i bé
Voluntària! ànims!
ResponEliminaposau dia i hora ijo hi venc,biel monar de cervera vei de manacor.
ResponElimina¡Tenim una policia i justícia de merda!!.
ResponEliminaTeniu dret a tenir i disfrutar d'una piscina,i l'heu de demanar al Consell.
ResponEliminaEl 092 no ha funcionat mai.És la pitjor policia del món.No servèixen per res.El nou jefe que ha vingut de Girona,dèu ser una mena de fantasma,què es passatge per dins San Fernando.
ResponEliminaTenim uns polítics de merda i tots es pous de fora vila,desde Consell a Biniali,contaminats.
ResponElimina