Dia primer de febrer Can Gazà tancarà les portes de la casa pairal del Secar de Real perquè tots els membres de la família comunal puguin participar en el vermut de santa Viridiana Buñuel.
És la primera vegada que el monestir dels marginats profunds roda clau malgrat sigui només per unes hores. En qualsevol moviment de festa, feina o denúncia sempre han restat uns guardians al palau de la noble misèria.
El proper primer dissabte de febrer, tot anticipant el Carnaval, traginarem les cadires de rodes, les crosses, els baypassos... al Polígon de Can Valero.
Aquesta participació dels més desvalguts a la bulla de Marginàlia comporta un profund i transcendental significat.
Ens seria més còmode i pràctic deixar que els esquerrats més delicats fessin la torrada a Can Gazà o deixar-los uns macarrons cuinats com hem fet i farem els altres primers dissabtes.
Aquesta participació de tota la família gazanenca volem que sigui un signe de la nostra postura davant la societat. Una expressió festiva de la nostra relació amb aquelles persones de boníssima voluntat que encarnen el paper de benefactors. Solidaritat per a nosaltres, per damunt tot i tots, és compartir. És trobar-nos i ajudar-nos d’igual a igual. És proclamar amb xeremies, foc i fum, que sou a ca vostra per què és ca nostra.
La culpa de fer una demostració cridanera del nostre antipaternalisme de rel la té santa Viridiana. Els components de l’Última Cena de Buñuel eren, com nosaltres, marginats del carrer.
Voldríem posar remei al terrible diagnòstic d’exclusió severa que sentencia que la desgracia del marginat no és la pobresa, sinó la manca de dignitat.
Us convidam a la trobada amb torrada pel goig i l’orgull de compartir la nostra realitat sense subterfugis ni amagatalls. Per poder ser qui som amb vosaltres que no us cansau de demostrar que ens estimau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada