dimarts, 9 d’octubre del 2018

A LA RESISTÈNCIA PER LA DIVERSIÓ




Els vells utòpics estam vivint uns temps  feixucs de resistència.
Resistència en tots els camps: polític, ètic, social, personal, patriòtic, cultural, religiós, comunitari.
Per resistir amb dignitat l’estratègia millor és la diversió. Parl de diversió en el doble significat de la paraula.
Diversió vol dir distracció. Com més plaent  és la distracció més suportable es torna la resistència.
Quan les meves carns anaven alçurades em curava els mals de queixals, físics i psíquics, amb pensaments lascius.
Distracció significa també desviament. Distreure l’enemic és atreure’l cap a un altre indret.
La resistència té dos enemics cabdals com són l’obsessió i el temps.
Si volem ser resistents hem d’aprendre a traginar les obsessions cap a un altre camp.
Joaquim Forn ha esdevingut un referent meravellós d’aquesta tàctica. Ha passat d’un pres llastimós  a ser, amb el seu llibre “Escrits de presó”, un escriptor sensacional en tots els aspectes.
Donaria estar tancat un any per tal de vendre cinc-cents mil exemplars de qualsevol dels meus llibres.
El meu adorat Oriol Junqueres sortirà de la nit fosca fet un Sant Joan de la Creu.
El temps és qüestió d’humilitat i sarcasme.
Israel s’engoli 40 anys de desert. Així que al poble català  ens manquen 30 anys per arribar a la terra promesa. 
Vull ser un resistent divertit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada