Els vells utòpics estam vivint uns temps feixucs de resistència.
Resistència
en tots els camps: polític, ètic, social, personal, patriòtic, cultural, religiós,
comunitari.
Per
resistir amb dignitat l’estratègia millor és la diversió. Parl de diversió en
el doble significat de la paraula.
Diversió
vol dir distracció. Com més plaent és la
distracció més suportable es torna la resistència.
Quan
les meves carns anaven alçurades em curava els mals de queixals, físics i
psíquics, amb pensaments lascius.
Distracció
significa també desviament. Distreure l’enemic és atreure’l cap a un altre
indret.
La
resistència té dos enemics cabdals com són l’obsessió i el temps.
Si
volem ser resistents hem d’aprendre a traginar les obsessions cap a un altre
camp.
Joaquim
Forn ha esdevingut un referent meravellós d’aquesta tàctica. Ha passat d’un
pres llastimós a ser, amb el seu llibre
“Escrits de presó”, un escriptor sensacional en tots els aspectes.
Donaria
estar tancat un any per tal de vendre cinc-cents mil exemplars de qualsevol
dels meus llibres.
El
meu adorat Oriol Junqueres sortirà de la nit fosca fet un Sant Joan de la Creu.
El
temps és qüestió d’humilitat i sarcasme.
Israel
s’engoli 40 anys de desert. Així que al poble català ens manquen 30 anys per arribar a la terra
promesa.
Vull ser un resistent divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada