Són molts de mils els
casos d’abusos a infants de part de bisbes, capellans, frares i monges arreu de
tot el món. El clavegueram venia tan ple que
s’ha esbandit. Les xifres d’aquests crims són tan esgarrifoses que no
cal insistir en els fets. Però val la pena preguntar-se, com s’ha pogut arribar a aquest apocalíptic extrem?
Gran
part de la culpa recau sobre un dogma sagrat i sobre una tàctica criminal. Un
dogma fonamental proclama que l’honradesa de l’Església catòlica està per damunt tot i tots. Cal
matar, si importa, per tal de salvar la fama de la santa mare església.
La
tàctica vaticana ha estat servar el secret dels fets. El lema és clar: és pot
fer tot sempre que no se sàpiga.
Una
instrucció, aprovada per Joan XXIII, castigava amb l’excomunió als que
denunciassin casos de pederàstia dins l’Església. La santa llei no castigava a
qui feia el crim, sinó a aquells que ho declaraven.
Em sent una víctima. Quan vaig denunciar als onze
anys els abusos sexuals del frare de la Salle
Pep Servera, el Vicari general em feu jurar sobre la Bíblia que mai de mai tornaria
a parlar d’aquesta destrossa. Vaig complir el jurament. Arrib tard. Només em
resta plorar amb els germans.
Penso que la situació de l'església catòlica és molt crítica. L'única solució que hi veig és partir de zero. Acabar amb aquesta cúria rància i immoral i tornar a la senzillesa de la vida cristiana. Només els sacerdots de base es deuen salvar d'aquesta vilesa. Al menys això és el que sembla des de fora. Això deu ser impossible. Ploro amb vosaltres.
ResponEliminaEstà clar que l´església al llarg dels anys ha comés desastres, ha estat còmplice tot ella. No podem oblidar que nosaltres, tots som església i que tampoc ens han deixat participar-hi massa. Ara però quan sembla que tot ha rebentat, el Papa Francesc vol ser callat pels involucionistes, aquells que sembla són els que també els va bé callar i mantenir el dogma que anomena en Jaume. Crec però que no hem de perdre l´esperança de que els canvis són ja inevitables...
ResponElimina