SAN FRANCISCO FRANCO, ORA PRO NOBIS

Una volta  traginades les despulles de Franco a la catedral de Madrid l’església mare de la capital del regne es convertirà en un punt de pelegrinatge dels innombrables admiradors del Caudillo.

Llavors, el Vaticà el farà sant. Ara, als sants, els canonitzen els devots. Així ha passat amb Teresa de Calcuta i Joan Pau II.

Franco és sant –santíssim!– perquè fou l’amant (el querido) de l’Esperit Sant. Estaven intrínsecament units per dues tasques transcendentals com l’encomanament dels bisbes espanyols i la unitat de la pàtria. L’Esperit Sant inspirava els bisbes, però Franco els triava. Segons el cardenal Cañizares Espanya és “una, grande y libre” per obra de l’Esperit Sant. Ningú ha fet més per la unitat d’Espanya que Franco i els seu successor Felip IV.

Tanmateix, quan proclamin sant a Franco no serà una canonització, sinó una justa restauració. El  “caudillo d’España por la gracia de Dios“ fou tractat com a sant al llarg de tot el seu regnat. Entrava “bajo pal·lio” a les esglésies i tots els celebrants d’Espanya –jo, el primer– recitàvem el seu nom en el moment més sagrat de la missa com és el cànon.

Franco fou dictador com els Papes i assassí com la Inquisició . Podrà fer parella amb el petrer de Califòrnia.